Les poques notícies que llegeixo aquest estiu em fan adonar que estem en època preelectoral: d’una banda, crítica barroera i fàcil; de l’altra, tothom vol justificar que és la millor opció, el primer de la fila i el més maco.
I ara, quan el més senzill és fer aquesta crítica fàcil, quan surten opcions polítiques de sota les pedres com si res, quan és molt fàcil posar-se a la boca la paraula ‘independència’, quan començo a llegir que Carod-Rovira no participarà de la campanya electoral d’ERC..., m’atreveixo a fer quatre ratlles trencant una llança per l’actual vicepresident del Govern. Qui més qui menys, tothom s’atreveix a criticar-lo, prenent-li les anècdotes fàcils, però com que sóc del parer que la seva feina no és només la que ha fet estant al tripartit –hi ha un munt d’articles seus a la premsa que en poden donar fe–, a contracorrent de tot i de tothom, s’equivoquen aquells que volen prescindir dels seus consells i de les seves reflexions.
Des del referèndum d’Arenys de Munt, tothom s’apunta a parlar d’independència, tothom és més independentista que el del costat, però dels polítics que ara en parlen només Carod-Rovira era a la taula presidencial de l’homenatge que es va fer a Fèlix Cucurull, el 10 de setembre de 1995, com a cloenda de les Jornades Independentistes que es van celebrar al Casal de la Joventut Seràfica.
L’Associació Roca i Farreras, presidida per Fèlix Cucurull –una associació d’estudi, debat i difusió de l’esquerra independentista–, organitzà un cicle de Debats Independentistes, en el qual Carod-Rovira ja hi participa l’any 1991. Ell és també un dels participants de les conferències i taules rodones que l’Associació organitza a l’Ateneu Barcelonès l’octubre de 1991 sobre Josep-Narcís Roca i Farreras.
Carod-Rovira intervé en la presentació, el 10 de febrer del 2000, a l’Ateneu Barcelonès, del llibre Josep Narcís Roca i Ferreras, l’origen del nacionalisme d’esquerres, assaig basat en l’obra de recopilació duta a terme per Fèlix Cucurull al llarg de més de 20 anys, i Carod-Rovira.
L’Ajuntament d’Arenys de Mar i la Biblioteca Pere Fita, l’any 2006 organitzà l’exposició i un cicle de conferencies sota el títol «Fèlix Cucurull, 10 anys en el record 1919-1996”. Qui en féu la cloenda va ser Josep-Lluís Carod-Rovira, que en aquells moments digué: “la lluita de Fèlix Cucurull per investigar i divulgar el fet nacional català està de plena actualitat en un moment en què Catalunya està pendent encara de l’aprovació d’un nou Estatut, en aquests moments amb la retallada del Tribunal Constitucional espanyol que es considera un fet més que previsible”.
I quan a un polític li dius que ha mort, a Mèxic, el fill de l’autor de Historias de un cero a la izquierda, de Josep M. Francès, exiliat polític, i sap de què parles, vol dir alguna cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada