dissabte, 4 de setembre de 2010

In memoriam Raimon Panikkar (Barcelona, 1918 - Tavertet, 2010)



‘Farem la música tal com raja’, ha començat Blancafort, el constructor del nou orgue. Amic de Raimon Panikkar, els seus mots han obert la cerimònia del funeral a Raimon Panikkar a la Basílica de Montserrat. En la darrera de les tres peces, interpretada per Juan de la Rubia, semblava que un estol d’ocells prengués el vol. 
Hem entrat a la basílica quan encara faltaven més de tres quarts d’hora perquè comencés la cerimònia, però ja era plena de gom a gom. A la banda esquerra, cinc bancs de seients reservats per a les autoritats del Govern, una representació del Parlament de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona, d’institucions universitàries i d’entitats culturals. A la banda dreta, els familiars.
Veig el plor d’una dona des del principi de l’acte. Sentiment pur i dur, a vegades difícil de controlar. Les paraules conforten a Montserrat. Simples, senzilles, sentides: filosofia pensament, felicitat, estimació, vincles, intel·lectualitat, pau, coneixement, caliu familiar, amor.
El professor Josep-Maria Terricabras, amb la veu que el caracteritza –segura, potent, de mots contundents–, ha dit que Panikkar se’n va anar cristià, es va descobrir hindú i va tornar budista, sense deixar de ser cristià, i ha afegit que ‘Panikkar ja no serà entre nosaltres, però encara serà nostre’. La seva biblioteca serà consultable a la Universitat de Girona, i això és una magnífica notícia.   
Bon text el que ha llegit Àlex Pelach, nebot de Raimon Panikkar, repetint una frase que diu Mayor Zaragoza sobre el seu oncle: ‘Després d’escoltar-lo, hi estiguessis d’acord o no, sabies que sabies més’.
A Montserrat, Raimon Panikkar va celebrar els seus 25 i 50 anys de la seva ordenació com a prevere, i avui els qui hi hem pujat li hem volgut agrair que al llarg de la seva vida fos una persona amb una ment i un cor obert a tothom.
El virolai ha posat punt i final a la cerimònia, però abans hem pogut sentir una peça interpretada per Jordi Savall i Montserrat Figueras. Tot un luxe.

PD: Enmig de la cerimònia, un monjo treu una càmera de fotografia i comença a disparar. O bé penja les fotos a la xarxa social o bé vol immortalitzar els polítics asseguts a la primera fila. Estem en precampanya, no?


Josep Maria Terricabras
Jordi Savall
Montserrat Figueras i Jordi Savall
Salvador Panikkar, germà de Raimon