diumenge, 18 de juliol de 2010

Exposició: 'Aigua Ploguda', a Sant Feliu de Guíxols

Quan la tònica general és que et falta temps per gairebé tot, quan vaig disposar de dia i mig per a fer el que més em plagués de seguida vaig demanar al bon amic Eduard Batlle alguns suggeriments, per si de cas. Ell, sempre disposat, va suggerir-me un bon sopar al Mimolet, al barri vell de Girona, o el concert que Natalie Cole feia a Sant Feliu de Guíxols.
Arribats a Quart, però, la tarda/nit ja estava muntada, i molt ben muntada. De primer, exposició ‘Aigua ploguda’, de Josep Massachs, al Museu d’Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols. S’havia inaugurat la nit anterior, però a nosaltres ens l’explicaria el mateix autor, tot un privilegi! Després, soparet a Sant Feliu, amb un finestral que donava al mar, esplèndid, amb sons d’havaneres amanint les estones nocturnes dels passejadors que s’asseien vora mar. Va seguir una bona caminada fins a la punta del passeig de Sant Feliu, tot resseguint els pins pentinats pel vent, fins escoltar la veu de Natalie Cole, i els aplaudiments que despertaven. Brisa de mar, calma i mitja lluna al cel.
Deixeu-me reproduir alguns fragments del tríptic de l’exposició:
Aigua Ploguda és un homenatge a les pluges estacionals del clima mediterrani. La presència de l’aigua dolça lliure al mig de la natura esdevé una raresa ensems que un tresor. Tot i ser un bé escàs poques vegades es surt per gaudir-lo i sentir-lo, encara menys quan plou, al contrari, llavors hom tendeix tancar-se a casa. En canvi, Josep Massachs surt amb la seva càmera sota la pluja, copsant les imatges de les aigües efímeres, capturant instants des d’una mirada sensible que convida a descobrir altres móns dins un univers proper.
El teló de fons d’aquestes passejades ha estat l’espai natural de les Gavarres i l’Ardenya. La protagonista de totes les fotografies és l’aigua: quan cau, quan salta, quan llisca, quan s’esmicola, quan queda estancada... Esdevé aquí aigua per ser mirada.”
Ben presentada, i amb uns marcs originals –fets amb vareta d’encofrat–, el passeig per les fotografies –quatre sales– esdevé un escapada doblement, són finestres obertes puntualment. Una música d’arrels índies acompassava les nostres petjades i ens ajudava a descobrir nous espais, noves mirades, nous racons de país.
L’exposició restarà oberta fins al 12 de setembre. Us la recomano vivament. Tot un mèrit per a Josep Massachs, constructor d’obra pública, apassionat per la fotografia.
I algunes de les fotografies...


Foto: 'Mercuri'

Foto: 'Petits gegants'

Josep Massachs, davant la fotografia 'Ploure enreixat'
L'autor explicanat-nos la fotografia 'Mil ponts'