(Vindrà abril però arribarà el dia
que nosaltres baixarem de les muntanyes.
M. Joan Arinyó)
Nosatres baixarem de les muntanyes
amb teies a les mans i una veu clara
i un càntic de dolçaines i d’espases.
I a cada pas que dem, una falguera
coronarà de verd la caminada.
Nosaltres baixarem de les muntanyes
amb ulls adelerats i amb les genives
enceses de desig i d’argelaga.
I cridarem tothom perquè enarbori
banderes i estendards i pedregades.
Nosaltres baixarem de les muntanyes
i al fons de cada crit hi haurà granada
la llengua i la saviesa dels besavis.
Retornarem la porta a cada casa,
l’eixida i el jardí i també el coratge.
Nosaltres baixarem de les muntanyes
per dir qui ens pren el nom i la paraula,
qui ens escarcella el gest a mans besades.
Qui ens assassina el goig amb mossegades
i qui ens aixafa el rostre a cops d’Espanya.
Nosaltres baixarem de les muntanyes
com l’aigua que davalla les cascades
amb remoreig de corns i enuig de gralles.
Durem la llum dels cims, dels almogàvers,
la llum de les magnòlies i dels àlbers.
Nosaltres baixarem de les muntanyes
amb salabror a la pell i marinada
al cor i al sexe i a les espatlles.
I no ens aturarem ni en la ceguesa,
ni en el turment, ni en la desesperança.
Nosaltres baixarem de les muntanyes
aquest abril, aquest setembre. Ara.
I a cada noia hi neixerà una pàtria
i un tros d’independència agosarada.
Nosaltres baixarem de les muntanyes.
Jordi Bilbeny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada