Vaig caminar per Sinera un diumenge al matí, resseguint els indrets d’Espriu, de la mà de Montserrat Caba, directora del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, caminades que s'afegien a l'homenatge dels 25 anys sense Espriu.
La regidora Isabel Roig m’explica l’èxit que han tingut aquestes trobades, tres diumenges seguits, on han hagut de duplicar cada dia la sortida. No tothom és d’Arenys, hi ha gent d’arreu, i això està bé.
El carrer de la Perera, el carrer de l’Església, l’Església i el seu retaule, la Riera, la Sala Mercè, el camí del Cementiri i, evidentment, el Cementiri d’Arenys.
Els diumenges al matí, hi ha carrers de Sinera encara deserts; la gent es desperta a poc a poc, aprofita la festa, i si el sol acompanya el teu recorregut hi ha moments magnífics.
La Montserrat ens va oferir una parla distesa, apassionada, de persona que domina el tema, tant literari com personal.
Res de les dues hores previstes que havia de durar la passejada! Quin regal, quatre hores trepitjant camins i rials, sense pols, però, perquè ja estan tots asfaltats.
El carrer de l'Església
A la plaça de l'Església
La casa familiar dels Espriu, al carrer de la Parera, núm. 27
El camí del Cementiri
Des del mirador del Cementiri
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.
1 comentari:
fa patxoca oi? el port també és agradable per passejar
Publica un comentari a l'entrada