Perquè hi ha un no-sé-què que es respira avui a l’ambient, als passadissos, a la premsa, a la xarxa, i als records, m’he permès recollir alguns fragments de les primeres paraules que el president Tarradellas va adreçar a la cambra, ara fa 30 anys:
“Avui és un dia de joia, quasi de coronament d’un pensament i d’una acció que ha triomfat, sense necessitat de lluites inútils ni de violències fratricides. (...) La restauració de la Generalitat de Catalunya és una de les més grans i esclatants victòries del nostre poble –no en dubteu mai, estigueu-ne segurs! (...) La nostra unitat ha estat el gest prodigiós que ha fet possible, per la seva generositat i per la seva noble ambició, de poder superar tot allò que no cal mai recordar: treballar incansablement en una tasca difícil, molt difícil, i plena de paranys, però també –per què no dir-ho– curulla d’aventures insensates que solament poden anorrear si pensem en el nostre futur. (...) Mai no hem guanyat quan hem estat desunits. (...) Era necessari, si estimàvem el país i ens preocupava el seu futur, guanyar la batalla de la unitat. (...) Per tal de vèncer els obstacles i els nostres adversaris, el primer que cal fer és no desconèixer-los i encara menys menysprear-los, i valorar la seva capacitat de combat intel•ligent i, les seves possibilitats de triomf, no valorar-les malament. Avui més que mai estic convençut que solament fent-ho així podrem guanyar, sense desviar-nos d’aquest precepte. (...)”
I del president Heribert Barrera, primer president del Parlament de Catalunya (1980-1984):
“Hem de fer entre tots que Catalunya sigui realment un model i paradigma, i jo diria que l’èxit o el fracàs de la nova etapa democràtica a tot l’Estat depèn en bona part de nosaltres. Hem de ser dignes també de tota aquesta llarga història de la nostra terra, en primer lloc del Parlament de 1932, la tasca del qual va ser tan important, malgrat les dificilíssimes circumstàncies en les quals hagués de treballar. I, més enllà dels segles, hem de ser dignes de les nostres Corts generals, d’aquesta llarga sèrie de Corts generals que, del segle XIV al segle XVIII, van representar la primera forma de la democràcia a casa nostra. (...) Aquest Parlament, senyores i senyors diputats, ha de començar a bastir la Catalunya dels nostres somnis, i per a fer-ho necessitem l’ajut i l’esforç de tots. (...)
"Aquest matí, el nostre President d’edat, Josep Maria Poblet, ha dedicat un record a tots els qui, en un moment o altre, a l’interior de Catalunya o a l’exili, presidiren el darrer Parlament, l’elegit el 1932. Però jo no voldria acabar sense recordar tants i tants companys de lluita que no han arribat a veure el final d’aquesta llarga nit que ha durat quaranta anys (...) Seria massa llarg intentar fer-ne una llista. Permeteu-me només citar dos noms, el de Joan Sansa i el de Josep Pallach”.
Talment com el president Barrera, un record a tots aquells que ens han acompanyat en aquest camí dels 30 anys del Parlament, tant polítics com companys. Perquè 30, són 30!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada