dissabte, 28 de novembre de 2009

25 anys. Primavera per la Pau

A la Biblioteca Pompeu Fabra aquesta tarda hi ha hagut festa grossa: finalment –i mira que semblava impossible, perquè ho hem hagut de prorrogar diverses vegades– hem presentat el nou CD i el nou llibre 25 anys. Primavera per la Pau.



Ha obert l’acte el president de la Coral Primavera per la Pau, l’Àngel Puig, que ho serà fins el 31 de desembre. En Genís Mayola, el flamant director fins fa dos dies, i una de les ànimes de la coral, ha fet un parlament francament ben treballat, rodó, sentit i molt emotiu, però també hi ha fet sortir pinzellades de la nostra actualitat: Tribunal Constitucional, el partit Barça-Madrid... Per què m’emociono sempre sentint en Genís? Ha fet una imatge molt plàstica explicant que del moviment de les mans en surt música. Gràcies, gràcies i gràcies.



En Ramon Radó, periodista i coautor del llibre, ha dit molt breument no pas el que és el llibre, sinó el que no és, i ha estat un discurs diferent, però que ha connectat. Gràcies.

La Roser Trilla, l’altra coautora i soprano de la coral, sempre discreta, ha estat d’acord amb tot el que ha dit en Ramon, el seu fill, i ha dit que com que eren un pack de dos ella s’estalviava les paraules. Gràcies.

En Pep Illa –ostres, però si va ser el meu professor de llengua a 7è d’EGB al GEM! – ha fet una bona dissertació sobre la història dels moviments pacifistes a Mataró i el Maresme, però ben argumentat dins d’un món en general.

Després de cloure l’acte el regidor de Cultura, que ha estat breu i que ho ha fet amb referències personals, la Coral s’ha situat a la tarima i hem volgut celebrar-ho de la manera com sabem fer-ho. Hem interpretat Cançó sense nom, Diguem-no, Escolta-ho en el vent i Quan en el món, acompanyats de la coral infantil Rodamón. La Glòria Prats fa una bona feina i ho vam poder comprovar els dies que vam enregistrar el CD.

No sé explicar el que sentíem. Només que encara és necessari...

“Les veus de tots ens caldrà afinar,

les mans de tots ens caldrà ajuntar,

els cors de tots ens caldrà escalfar

i el món de tots ens caldrà estimar


PD: M’agradaria veure per un forat com en Genís dirigeix les millors orquestres a casa seva