dijous, 17 de desembre del 2009

Gràcies, DonAire

Aquesta setmana ha passat el que es venia covant ja fa un temps. En tornar de les vacances, el diputat Antonio Donaire ja ens va avisar, via 2.0, que estava a punt de començar nous reptes professionals. Però com que la cosa s’ha anat allargant, ha tingut la sort de poder viure in situ, encara al seu escó del Parlament, el darrer Ple d’aquest any 2009, amb un ordre del dia ben atapeït de tramitacions.
Aquest apunt és una manera de fer-li arribar el meu agraïment. No sóc gens experta en la matèria de les xarxes socials, m’hi bellugo molt de puntetes, i cada cop tinc més la sensació de no arribar-hi a temps, perquè quan més o menys m’assabento d’alguna novetat ja n’han sortit deu més.
DonAire ha apostat fort la política 2.0, i també la institució, i això no és fàcil. Hi ha qui encara no ho entén o no hi veu la utilitat, i s’equivoquen de totes totes.
És cert que el president Rigol va començar a obrir el Parlament a la societat. És cert que amb el president Benach la cosa ha anat a més, a molt més, a molt més en molts camps, però deixeu-me dir que em trec el barret a l’obertura, a la projecció, a la comunicació, al diàleg i a la contraposició d’idees que, tweet a tweet, ha fet sempre DonAire. Incansable, en cada sessió plenària, ha deixat anar propostes, ha demanat idees i col·laboracions a qui el seguia via Twitter.
“El debat d’una pregunta que a l’hemicicle va durar cinc minuts a la xarxa es va allargar hores”, explica @ebenach a la conferència “Com internet canvia els polítics”. I en dono fe. Així, en començar el debat de l’impost de successions, @DonAire va parlamentar (tot i que fos 2.0) amb @miquelquintana, @soniapereda, @riki_kampru, @batega, @jrosell, @jordigarcia, @martuchi, @polgoide, @mcap_sr3 i @sgarturo, entre d’altres. I en el debat de vegueries, molt comentat també a la xarxa, va fer-ho amb @jomiralb, @sergisabate, @batega, @yuribcn, @Salva_Grifell, @LauraGomezF i @erovira.
Els anys de feina m’han fet viure alguns comiats de diputats i diputades, però també és cert que potser el que més es veia eren les paraules que adreçaven ells mateixos des del faristol als seus companys i companyes.
Ahir, a partir del moment @DonAire va escriure “Han estat cinc anys extraordinaris al #Parlament”, un gavadal de tweets i retweets van començar a caure com la pluja: @xavier_mir, @marcarza, @Amgarcia01, @trinitro, @JessicaFillol, @rquerolbello, @aribo, i segur que me’n deixo.
El millor, el de @sinache: “Feies interessant el #Parlament” Què millor et podien dir?
Esperant noves piulades, gràcies per l’experiència!