dilluns, 16 de novembre de 2009

Xavier Rodon s’estrena a l’Església de Santa Maria del Pi

Ja està fet. Diumenge, 15 de novembre de 2009, la coral Primavera per la Pau va cantar dirigida per un Xavier Rodon que va començar un xic nerviós –bé, potser una mica força-, però que va acabar, emocionat, agraint l’aplaudiment que els membres de la coral, un cop acabat el concert, li vam retre quan va entrar a la sagristia. Comencem així un nou camí, on tots plegats ens haurem d'anar coneixent i adaptant.
(Per cert, em va agradar veure com en Genís sortia de la coral i anava cap al final de l'església, com ha fet durant tots aquests anys, per veure si el so era correcte i compacte. Ha de costar deixar de fer una cosa que has fet tantes i tantes vegades. Però és que tampoc cal, penso. Tot suma, i la suma és el tot.)


Foto: Josep Lladó

El concert, organitzat per la Fundació ADA, Fundació per al Desenvolupament dels Adivasis a l’Índia, va constar d’una primera part amb cançons del nostre repertori habitual: Cant dels deportats, amb lletra d’Esser i W. Langhof; Jxulieto, cançó de bressol provençal; Diguem, no!, de Raimon; Ragupati, cançó hindú que Gandhi va popularitzar en la marxa de la sal contra l’imperi britànic; Escolta-ho en el vent; de Bob Dylan; La lune de Gorée, de Gilberto Gil; Sempre més, Nicola i Bart, d’Ennio Morricone, i Cançó sense nom, de Lluís Llach.

Foto: Josep Lladó

La Cantata de la Terra sense Mal, amb lletra del bisbe Pere Casaldàliga i música d’en Genís Mayola, va ser la segona part de l’acte. Fragments com: “Germans, vinguts de fora / si voleu ser germans / escolteu el meu plany” o bé “Jo tenia una cultura de mil·lenis / antiga com el sol /com els rius i les muntanyes / de la gran Lacta-Mama. / Jo plantava els meus fills i les paraules. / Jo plantava el panís i la mandioca. / Jo cantava amb la llengua de les flautes. / Jo dansava, vestit de clar de lluna / ornat d’ocells i palmes. / I jo era una cultura / concordant amb la natura” arribaven a un munt d’orelles, amb l’església plena, i segur que a un munt de cors.
Gent de Fundació per la Pau i la Justícia, pacifistes de pro i públic en general, cantaven en algunes de les cançons de la primera part, prou conegudes, mentre brandaven el cap com aprovant els textos, i escoltaven emmudits en la segona part, mentre seguien atentament la lletra de la cantata en el paper que havien trobat en cada seient.
Crec que haguessin pogut fer seus els versos: “Jo vivia en l’ebrietat de l’alegria / el vilatge era una roda d’amistat.”
Les paraules del pare jesuïta Federico Sopeña -que el proper dia 2 de desembre celebrarà els 60 anys de la seva arribada a l’Índia- van ressonar en una església farcida de bastides: "Els adivasis ens han ensenyat a aspirar sense ambició, a compartir la generositat, a viure en harmonia amb l'entorn”.

PD: El proper 28 de novembre, a la Biblioteca Pompeu Fabra, de Mataró, Primavera per la Pau presentarà el llibre i el CD que en aquest darrer any ha fet per a commemorar els vint-i-cinc anys que fa que canta per la pau.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bon vespre Neus, un comentàri bonic i adient pel concert de diumenge i per l´estrena d´en Xavier Rodon. A mi personalment també em va agradar. Agrait per contribuir a la difució de tot el que fem, arreveure Neus, àngel puig boltà