diumenge, 20 de setembre de 2009

L'orgue de la Basílica de Santa Maria, de Mataró

Avui ha tingut lloc, a les 9 del vespre, el concert que en Raúl Prieto havia de fer per les Santes. Era un concert pensat especialment per al lluïment de l’orgue més gran de Catalunya, amb 4.557 tubs de fins a 6 metres d’altura, 4 teclats manuals i un de peus.
L'orgue de la Basílica de Santa Maria, de Mataró, vist des de dalt


El programa:
Toccata, adagio i fuga en Do Major BWV 564, de Johann Sebastian Bach (1685–1750); Peça heroica, de César Franck (1822–1890); Fantasia en Fa menor KV 608, de W. A. Mozart (1756–1791), Paràfrasis sobre un poema de Nicolaus Lenau (transcripció de Raúl Prieto), de Franz Liszt (1811-1886)
La nau central de la basílica era plena, i això té mèrit, perquè al cap d’una hora de l’inici del concert hi havia el partit del Barça-Atlètic de Madrid.
El concert s’ha acompanyat, com d’altres vegades, amb un pantalla des d’on la gent que assistia al concert podia seguir la interpretació de l’organista. Amb tot, aquest cop la pantalla estava al davant de l’altar major i, per tant, la gent veia la pantalla, però no veia la magnificència de l’orgue, tot il·luminat. En els primers concerts que s’havien retransmès així, el públic donava l’esquena a l’altar major, però gaudia de l’orgue ben il·luminat, com poques vegades té la possibilitat de fer-ho, i no s’havia d’anar girant cada vegada que en Raúl ens oferia una petita explicació.
Que per molts anys l’Associació dels Amics de l’Orgue pugui muntar concerts com aquests. Tot i que no sóc una experta en la matèria, l’orgue ha sonat molt i molt bé, malgrat que es digui que li calen moltes reparacions.

I espero que qui hagi de prendre la determinació de reparar-lo triï la millor opció, perquè desmuntar-lo peça per peça i portar-lo a l’estranger potser és un pèl massa arriscat.