Doncs, què voleu que us digui? Aquests dies que tothom es posa a la boca el nom d’Arenys de Munt, sigui per una cosa o per una altra, a mi em fa més il·lusió que es parli d’en Jordi Bilbeny, d’en Carles Móra i d’en Joan Rabasseda, tots tres ara a Arenys de Munt. Són tres bons amics meus, coneguts en èpoques diferents i amb els quals m’uneixen coses també diferents, i que ara, ves per on, van tots a l'una.
Que avui es parli d’Arenys de Munt potser no té més transcendència, perquè demà es parlarà d’Argentona, demà passat de Seròs i l’altre..., de Calders. I potser la setmana vinent de molts més.
Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961)
Ara hi ha qui coneix en Jordi per ser l’autor de la Brevíssima relació de la destrucció de la història o del Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya, però jo el conec de fa molts anys, de quan volia editar i li costava fer-ho. Vaig ajudar-lo a poder fer realitat l’edició d’un dels seus primers llibres: Paraules de Iho. Crec que ja havia escrit Safreig de menta (i sí, és “safreig”, no “safareig”, perquè en Jordi és revolucionari fins i tot en la llengua) i el Llibre de Tal·là-Tal·lera, amb dibuixos d’en Doy, un llibre amb uns poemes que sempre m’agrada rellegir i mirar.
El vaig acompanyar en un dels seus viatges més personals, a Elna, i vaig intentar estar al seu costat quan va tornar de fer les Amèriques, on va poder copsar la realitat de la destrucció de la història, després plasmada en llibre. Hem passat junts moments bellíssims, però també moments durs.
Amant de la música, em va fer conèixer noms com Toni Morlà i Josep Tero, un dels cantautors que li ha posat música als seus versos, o la Marina Rossell o en Celdoni Fonoll. Ara, lletrista del grup Relk, ha fet la lletra de l’himne oficial del referèndum d'Arenys de Munt, Campanes de llibertat.
Carles Móra (Arenys de Mar, 1955)
Tot i que és un setciències, aquests dies a Mataró, mentre passeges Riera amunt/Riera Avall, sents que en un moment o altre algú parla d’en Carles Móra. Professor de llengua i literatura catalanes durant molts anys a Mataró, a l’Escola Pia Santa Anna, ha acompanyat força gent en els seus quefers estudiantils. La videoteques que havia anat creant per tal que els seus alumnes aprenguessin història, cultura i literatura catalana és força famosa.
Apassionat quan parla, de veu greu, puc dir que va lliurar-me dos premis que em va fer moltíssima il·lusió: un de poesia i un de narrativa. Li agrairé sempre els seus comentaris.
Joan Rabasseda (Santa Coloma de Farners, 1961)
Quan penso en ell em vénen al cap hores de teatre –tot i que em sembla que ell no trepitjava pas l’escenari–, una gira a Santa Coloma de Farners amb la colla de la gent dels Seràfics, però també assajos i concerts de la coral Etzuczac, que dirigia l’Eulàlia Salbanyà, ara a Pont d'Inca (Mallorca). La cançó “Magalí” ens va captivar tant a tots dos que cadascú en té una a casa.
Una gran rialla sempre el caracteritza i, si té bones taules, pot arribar lluny.
Que avui es parli d’Arenys de Munt potser no té més transcendència, perquè demà es parlarà d’Argentona, demà passat de Seròs i l’altre..., de Calders. I potser la setmana vinent de molts més.
Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961)
Ara hi ha qui coneix en Jordi per ser l’autor de la Brevíssima relació de la destrucció de la història o del Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya, però jo el conec de fa molts anys, de quan volia editar i li costava fer-ho. Vaig ajudar-lo a poder fer realitat l’edició d’un dels seus primers llibres: Paraules de Iho. Crec que ja havia escrit Safreig de menta (i sí, és “safreig”, no “safareig”, perquè en Jordi és revolucionari fins i tot en la llengua) i el Llibre de Tal·là-Tal·lera, amb dibuixos d’en Doy, un llibre amb uns poemes que sempre m’agrada rellegir i mirar.
El vaig acompanyar en un dels seus viatges més personals, a Elna, i vaig intentar estar al seu costat quan va tornar de fer les Amèriques, on va poder copsar la realitat de la destrucció de la història, després plasmada en llibre. Hem passat junts moments bellíssims, però també moments durs.
Amant de la música, em va fer conèixer noms com Toni Morlà i Josep Tero, un dels cantautors que li ha posat música als seus versos, o la Marina Rossell o en Celdoni Fonoll. Ara, lletrista del grup Relk, ha fet la lletra de l’himne oficial del referèndum d'Arenys de Munt, Campanes de llibertat.
Carles Móra (Arenys de Mar, 1955)
Tot i que és un setciències, aquests dies a Mataró, mentre passeges Riera amunt/Riera Avall, sents que en un moment o altre algú parla d’en Carles Móra. Professor de llengua i literatura catalanes durant molts anys a Mataró, a l’Escola Pia Santa Anna, ha acompanyat força gent en els seus quefers estudiantils. La videoteques que havia anat creant per tal que els seus alumnes aprenguessin història, cultura i literatura catalana és força famosa.
Apassionat quan parla, de veu greu, puc dir que va lliurar-me dos premis que em va fer moltíssima il·lusió: un de poesia i un de narrativa. Li agrairé sempre els seus comentaris.
Joan Rabasseda (Santa Coloma de Farners, 1961)
Quan penso en ell em vénen al cap hores de teatre –tot i que em sembla que ell no trepitjava pas l’escenari–, una gira a Santa Coloma de Farners amb la colla de la gent dels Seràfics, però també assajos i concerts de la coral Etzuczac, que dirigia l’Eulàlia Salbanyà, ara a Pont d'Inca (Mallorca). La cançó “Magalí” ens va captivar tant a tots dos que cadascú en té una a casa.
Una gran rialla sempre el caracteritza i, si té bones taules, pot arribar lluny.
Bona sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada