divendres, 11 de setembre de 2009

Diada Nacional de Catalunya 2009

Avui, només vull fer-vos partícips d’un poema que ja fa uns anys va fer en Jordi Bilbeny. Tot i que el poema Nosaltres baixarem de les muntanyes no el va fer explícitament per commemorar la Diada, després de rellegir-lo, penso que s’hi escau perfectament i, per tant, us el reprodueixo.
Bé, de fet, no sé si escau més en la Diada o bé en el proper 13 de setembre...



NOSALTRES BAIXAREM DE LES MUNTANYES

(Vindrà abril però arribarà el dia
que nosaltres baixarem de les muntanyes.
M. Joan Arinyó)

Nosatres baixarem de les muntanyes
amb teies a les mans i una veu clara
i un càntic de dolçaines i d’espases.
I a cada pas que dem, una falguera
coronarà de verd la caminada.

Nosaltres baixarem de les muntanyes
amb ulls adelerats i amb les genives
enceses de desig i d’argelaga.
I cridarem tothom perquè enarbori
banderes i estendards i pedregades.

Nosaltres baixarem de les muntanyes
i al fons de cada crit hi haurà granada
la llengua i la saviesa dels besavis.
Retornarem la porta a cada casa,
l’eixida i el jardí i també el coratge.

Nosaltres baixarem de les muntanyes
per dir qui ens pren el nom i la paraula,
qui ens escarcella el gest a mans besades.
Qui ens assassina el goig amb mossegades
i qui ens aixafa el rostre a cops d’Espanya.

Nosaltres baixarem de les muntanyes
com l’aigua que davalla les cascades
amb remoreig de corns i enuig de gralles.
Durem la llum dels cims, dels almogàvers,
la llum de les magnòlies i dels àlbers.

Nosaltres baixarem de les muntanyes
amb salabror a la pell i marinada
al cor i al sexe i a les espatlles.
I no ens aturarem ni en la ceguesa,
ni en el turment, ni en la desesperança.

Nosaltres baixarem de les muntanyes
aquest abril, aquest setembre. Ara.
I a cada noia hi neixerà una pàtria
i un tros d’independència agosarada.
Nosaltres baixarem de les muntanyes.

Jordi Bilbeny
(9 d’abril del 268 de la nostra esclavitud)