Ahir vaig arribar del Marroc –per cert, un viatge fantàstic–, després d'esperar-nos més de quatre hores a Casablanca, perquè hi havia problemes amb els avions.
Avui, una mica encara atabalats per la sotragada que sempre tens en tornar de paisatges i societats ben diferents a la nostra –i arrossegant una mica els mals de panxa de darrera hora–, m'he proposat repassar les notes que he anat fent durant aquests deu dies, i de cada dia viscut intentaré triar una fotografia que expressi millor el sentiment de cada dia.
Així doncs, començo pel principi.
Amb parada a Casablanca, arribàrem a l'aeroport d'Ouarzazate, on ens esperava en Mohamed Iridat, el berber que ens va fer de guia durant els primers sis dies. Vam connectar molt bé de seguida, ens va fer regals preciosos, portant-nos a llocs que no estaven previstos, i obsequiant-nos amb dos cd-roms de música berber perquè puguem seguir cantant les cançons que cantàvem al cotxe, i també amb un diccionari petitet berber-àrab.
Per tant, un record per a tu, Mohamed Iridat, que vas fer-nos viure la teva cultura, la teva manera de veure el món, la teva societat, com no ho hagués pogut fer ni la millor guia de viatges del món.
Avui, una mica encara atabalats per la sotragada que sempre tens en tornar de paisatges i societats ben diferents a la nostra –i arrossegant una mica els mals de panxa de darrera hora–, m'he proposat repassar les notes que he anat fent durant aquests deu dies, i de cada dia viscut intentaré triar una fotografia que expressi millor el sentiment de cada dia.
Així doncs, començo pel principi.
Amb parada a Casablanca, arribàrem a l'aeroport d'Ouarzazate, on ens esperava en Mohamed Iridat, el berber que ens va fer de guia durant els primers sis dies. Vam connectar molt bé de seguida, ens va fer regals preciosos, portant-nos a llocs que no estaven previstos, i obsequiant-nos amb dos cd-roms de música berber perquè puguem seguir cantant les cançons que cantàvem al cotxe, i també amb un diccionari petitet berber-àrab.
Per tant, un record per a tu, Mohamed Iridat, que vas fer-nos viure la teva cultura, la teva manera de veure el món, la teva societat, com no ho hagués pogut fer ni la millor guia de viatges del món.
3 comentaris:
Bon dia, germaneta!!!!!! quina "enveja"!!!! ja m'agradaria trepitjar aquelles terres, poder escoltar les seves músiques, visitar els mercats plens d'olors i colors, experimentar què se sent en mig del desert.... Estic contenta que ho hagis pogut gaudir al costat d'en Jaume, la Magalí i la Violeta. A veure si quedem perquè ens ho expliqueu juntament amb les moltes fotografies que, estic segura, heu fet!!!! Ester
Quina alegria! No m'esperava el teu comentari al bloc!
Demà, si tot va bé, tenim un dinar ja compromès, però ens podríem veure diumenge, d'acord?
Publica un comentari a l'entrada