diumenge, 31 d’agost de 2008

Marroc (IV)





Un cop reposats de les dunes, ens vam dirigir cap a Tinerhir, una ciutat preciosa que queda enmig de la vall del Draa i Tafilatl. Vam recórrer, durant unes tres hores, el seu palmerar, un dels oasis més grans, des d'on seguíem a la perfecció les kasbes que s'enfilen al seu lateral esquerra, la part més antiga de la zona.
El palmerar és una zona espessa, amb força aigua a la part nord, on cada família conrea una part de terreny. Hi vam poder veure arbres fruiters de tota mena. Les aigües que hi arriben són les del riu Todra.
Els homes són els que conreen la terra i les dones són qui fan la recol·lecció dels cereals i les verdures.
Vam caminar bona part dels trenta-cinc quilòmetres de llargada d'aquest palmerar en companyia de tres nens que no van deixar-nos fins que ens endinsàrem al poble. A les nenes els van ensenyar a trenar la fulla de palmera fins a fer-ne figuretes d'animals –que és el que ells, d'entrada, t'ofereixen com a regal– i ens hi vam fer alguna fotografia –que l'Ismael, un nen maquíssim, però amb una tristor a la cara que et deixava corpresa, ens demanava de veure i que cada cop que s'hi veia feia una rialla d'orella a orella.Una cosa que ens ha sobtat és que les dones de la zona de Merzouga quan carretegen el menjar ho fan a l'esquena, el seu vestit és de color negre i van ben tapades, mentre que les dones de la zona de Tinerhir porten uns vestits molt acolorits i els embalums no se'ls posen a l'esquena, sinó al cap.
Quin paisatge i quin color!