dijous, 14 d’agost de 2008

Montserrat



Dilluns, a les nou del vespre, van arribar els de la travessa de la Pica d'Estats. L'endemà, vam deixar que la Magalí descansés força, perquè havíem quedat dimecres per anar a veure el pare Jordi Castanyer, a Montserrat, i dinar amb ell a la cova.
Gran xerrada, de tot i força, com sempre!
Ens va agradar saber que, aquests dies, a l'hora del menjador els monjos de Montserrat escolten la lectura del llibre de Memòries. De l'esperança a la desfeta (1920-1939), de Josep Benet.
Sempre on toca ser, sempre a punt i sempre al seu lloc.
Això no s'encomana? No es podria fer extensiu a alguns dels nostres polítics?