Ahir vaig assistir a la inauguració del Festival Shakespeare, a Mataró, a la Masia de Can Ribot.
El lloc és excepcional i t’ofereix unes vistes de Mataró i el mar Mediterrani dignes de veure. Una casa envoltada de jardins, piscina, una senyora terrassa, i molt propera a la ciutat.
La Montse Vellvehí va donar el tret de sortida, convidant-nos a tots –després d’haver pres una copa de cava– a situar-nos a l’Espai Pati per a gaudir de l’espectacle Sonnets, amb direccció Éric Lacasca, del Centre Dramatique National de Normandie, i cantats en francès per Norah Krief.
Com diu la informació de l’acte: “Aquesta tria de sonets de Shakespeare, adaptats i traduïts per Pascal Collin, amb música de Frederik Fresson i interpretats per l’actriu Norah Krief, són un electroxoc poètic.”
Tan bo com els Sonnets, però, va ser la posada en escena de després de l’espectacle, amb un càtering digne de la inauguració d’un festival d’aquestes característiques, amb la companyia d’alguns actors i actrius del teatre català –poquets, també cal dir-ho–, i amb la presència de l’alcalde de la ciutat i de nombrosos regidors.
Ara bé, posats a dir, si alguna cosa hi vaig trobar a faltar va ser la presència d’alguns dels actors mataronins que han triomfat més enllà de la ciutat: on era en Boris Ruiz? I en Jordi Bosch? I en Joan Pera? I en Roger Pera?
Amb tot, caldrà mimar aquest Festival, perquè el nom i el renom que ha pres fins ara s’ho mereix.
El lloc és excepcional i t’ofereix unes vistes de Mataró i el mar Mediterrani dignes de veure. Una casa envoltada de jardins, piscina, una senyora terrassa, i molt propera a la ciutat.
La Montse Vellvehí va donar el tret de sortida, convidant-nos a tots –després d’haver pres una copa de cava– a situar-nos a l’Espai Pati per a gaudir de l’espectacle Sonnets, amb direccció Éric Lacasca, del Centre Dramatique National de Normandie, i cantats en francès per Norah Krief.
Com diu la informació de l’acte: “Aquesta tria de sonets de Shakespeare, adaptats i traduïts per Pascal Collin, amb música de Frederik Fresson i interpretats per l’actriu Norah Krief, són un electroxoc poètic.”
Tan bo com els Sonnets, però, va ser la posada en escena de després de l’espectacle, amb un càtering digne de la inauguració d’un festival d’aquestes característiques, amb la companyia d’alguns actors i actrius del teatre català –poquets, també cal dir-ho–, i amb la presència de l’alcalde de la ciutat i de nombrosos regidors.
Ara bé, posats a dir, si alguna cosa hi vaig trobar a faltar va ser la presència d’alguns dels actors mataronins que han triomfat més enllà de la ciutat: on era en Boris Ruiz? I en Jordi Bosch? I en Joan Pera? I en Roger Pera?
Amb tot, caldrà mimar aquest Festival, perquè el nom i el renom que ha pres fins ara s’ho mereix.
2 comentaris:
una pregunta: els espectacles estan dissenyats expressament per al festival?
els actors que no van vindre, devien estar de vacances, dona!!!
:D
felicitats pel bloc, i endavant les atxes!!!!
Doncs, dissenyats expressament, suposo que no, però buscats per a tal ocasió m'imagino que sí.
Si vols veure més informació, aquí tens l'adreça
http://www.festivalshakespeare.com/
Publica un comentari a l'entrada