Ahir va ser un dia rodó, ple de música. Al matí, presentació del CD i del cançoner que l’Agrupament Escolta Arrels, de Mataró, ha enregistrat per a celebrar el vint-i-cinquè aniversari de l’agrupament.
Rialles, plors, retrobaments i adéus... El d’en Josu va ser un moment molt emotiu, per què no dir-ho?, i se’l veia tocat quan deia que el cau és la veritable universitat de la vida.
Les fotografies de tot el procés –tria de les cançons per branques, assajos al local del cau, assajos a la Casa de la Música, enregistrament del CD a la Sala Cabañes– ens van ensenyar la gran feinada que fan tots els qui porten aquesta moguda, una feina desinteressada, compromesa i exemplificadora per als nostres fills i filles.
A la nit, concert d’en Josep Fadó, tenor mataroní, amb el títol Passió per la música, a l'església de Sant Josep, acompanyat del pianista Xavier Martín. Bellíssimes Damunt de tu només les flors, de F. Mompou; No puede ser, de P. Sorozabal, i Granada, d’Agustín Lara, com també ho va ser la interpretació de Love Story, només al piano.
I entre els bisos, l’Emigrant, com a colofó, amb una dicció claríssima i un silenci espaordidor, que va fer saltar més d’una llàgrima d’emoció.
Josep, vas gaudir d’una església ben plena. Vas cantar i vas fer ressonar la teva veu a Mataró, ciutat que estimes, i vas emportar-te els aplaudiments de tots els qui vam poder tenir el privilegi de sentir-te i tenir-te a prop.
Situada com estava darrera l’altar de l’església, jo sí vaig poder observar amb deteniment les expressions dels teus més propers, dels amics, dels coneguts i dels apassionats com tu per la música.
Estigues segur que els aplaudiments expressaven molt més que l’agraïment per la teva magnífica interpretació. La gent et sentia propera, t’havia vist créixer, et veia feliç, i tu els ho reconeixies cava vegada que saludaves a dreta, esquerra, davant i darrera.
Molts èxits, Pep, i que els èxits t’acompanyin.
Rialles, plors, retrobaments i adéus... El d’en Josu va ser un moment molt emotiu, per què no dir-ho?, i se’l veia tocat quan deia que el cau és la veritable universitat de la vida.
Les fotografies de tot el procés –tria de les cançons per branques, assajos al local del cau, assajos a la Casa de la Música, enregistrament del CD a la Sala Cabañes– ens van ensenyar la gran feinada que fan tots els qui porten aquesta moguda, una feina desinteressada, compromesa i exemplificadora per als nostres fills i filles.
A la nit, concert d’en Josep Fadó, tenor mataroní, amb el títol Passió per la música, a l'església de Sant Josep, acompanyat del pianista Xavier Martín. Bellíssimes Damunt de tu només les flors, de F. Mompou; No puede ser, de P. Sorozabal, i Granada, d’Agustín Lara, com també ho va ser la interpretació de Love Story, només al piano.
I entre els bisos, l’Emigrant, com a colofó, amb una dicció claríssima i un silenci espaordidor, que va fer saltar més d’una llàgrima d’emoció.
Josep, vas gaudir d’una església ben plena. Vas cantar i vas fer ressonar la teva veu a Mataró, ciutat que estimes, i vas emportar-te els aplaudiments de tots els qui vam poder tenir el privilegi de sentir-te i tenir-te a prop.
Situada com estava darrera l’altar de l’església, jo sí vaig poder observar amb deteniment les expressions dels teus més propers, dels amics, dels coneguts i dels apassionats com tu per la música.
Estigues segur que els aplaudiments expressaven molt més que l’agraïment per la teva magnífica interpretació. La gent et sentia propera, t’havia vist créixer, et veia feliç, i tu els ho reconeixies cava vegada que saludaves a dreta, esquerra, davant i darrera.
Molts èxits, Pep, i que els èxits t’acompanyin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada