dijous, 6 de desembre de 2012

Olor de colònia premiada al Festival Zoom d’Igualada



A propòsit de la lectura del llibre Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara, el maig del 2009 vaig escriure que mentre llegia el llibre “pensava en una pel·lícula que em passava pel davant”. D’això ja fa més de tres anys i avui ja puc dir que dissabte passat vaig tenir la sort d’assistir a la projecció d’Olor de colònia, dirigida per Lluís M. Güell, la qual juntament amb Carta a Eva, d’Agustí Villaronga, i Rescatando a Sara, de Manuel Ríos San Martín, eren les tres minisèries presentades al Festival Zoom d’Igualada.
No conec la Sílvia Alcàntara, però sí que conec Toni Cabré, adaptador del text i guionista d’Olor de Colònia, juntament amb Laia Aguilar i Anna Fité. Això ha fet que hagi viscut, tot i que a distància, el desenvolupament d’aquest projecte, i veure com això té finalment una plasmació a la pantalla és realment fantàstic.
Així, el passat dissabte 1 de desembre, més d’un centenar de persones ensvam aplegar al Teatre Aurora d’Igualada, tot i que uns dies abans més de tres-centes van poder assistir a la primera projecció d’Olor de colònia, a l’Ateneu Igualadí. Lluís M. Güell, director; Albert Sagalés, productor executiu de Diagonal TV; Pep Planas, actor; Toni Cabré, guionista, i Anna Cervera, directora executiva del Festival Zoom, van fer-ne la presentació. Tots sabíem que era quelcom especial, perquè encara no s’ha projectat a TV3 i l’únic que n’havíem pogut veure era el seu tràiler.
I les primeres reaccions ja van arribar a la mitja part de la projecció, un cop visionat el primer capítol. Igualadins que s’apropaven al director Lluís M. Güell i li explicaven que a Igualada també hi havia autobusos que portaven els treballadors a les adoberies, a primeres hores del matí, i que ho recordaven tot mirant la pel·lícula.
Dies abans havia assistit a la presentació d’un altre llibre també relacionat amb les colònies tèxtils, El silenci dels telers, d’Assumpta Montellà. Mai hagués pensat que es complementessin tan i tan bé. Si no hi hagués anat no hagués entès tan clarament perquè la Mercè d’Olor de colònia era l’única noia que a la pel·lícula encara duia trenes; ni hagués entès el silenci de l’esposa Viladomiu; ni el silenci que havien de guardar les nenes/noies després de ser arrambades darrere les caixes pels encarregats... Si us plau, si veieu que fa una presentació a la vostra ciutat o poble, no dubteu d’anar-hi, perquè després copsareu coses més ràpidament quan veieu Olor de colònia.
Un instant d’aquella tarda que guardaré en la memòria? Quan s’obriren els llums i les llàgrimes d'emoció anaven galtes avall d’en Pep Planas, el protagonista. Un altre instant? Quan, a la nit, a la gala que es feia a l’Ateneu Igualadí, anunciaren que Olor de colònia era la minisèrie guanyadora del Festival Zoom d’Igualada. No sé si n’érem gaire conscients, però vull pensar que assistírem al primer premi d’Olor de colònia, perquè vull pensar que en vindran molts més. Perquè Antoni-Olaf Sabater n’ha fet una música bellíssima i el repartiment és excel·lent: Pep Planas, Maria Molins, Míriam Iscla, Toni Sevilla, Greta Fernández, Fermí Reixach, Marta Angelat, Pepa López, Vicky Peña, Miquel Gelabert, Jordi Banacolocha, Àngels Bassas, Aida de la Cruz, Àurea Màrquez, Rosa Vila...
L’endemà, Sílvia Alcàntara, autora de la novel·la, va assistir a la projecció (la minisèrie guanyadora es tornava a projectar) i a la mitja part ja la felicitaven. Ella és una d’aquelles nenes que s’aixecaven de matinada a la Colònia Vidal i que ha novel·lat la seva experiència.
Amb ganes que es projecti ja a la petita pantalla, moltes felicitats!

Lluís M. Güell, Albert Sagalés, Pep Planas i Anna Cervera

Pep Planas, Anna Cervera i Toni Cabré

L'actor Pep Planas



Pep Planas, Toni Cabré i Lluís M. Güell,
amb el Premi del Festival Zoom d'Igualada