Josep Abril i Argemí, l’alcalde de Mataró afusellat

Cada any, per aquestes dates, apareix a la plaça de Santa Anna de Mataró una pancarta d’ERC que recorda Josep Abril i Argemí, l’alcalde de Mataró que fou afusellat al Camp de la Bota el 16 de març de 1939.

Qui era Josep Abril? Reprodueixo la nota biogràfica dels Fulls/94 del Museu Arxiu de Santa Maria (abril, 2009):

‘Josep Abril i Argemí neix l’any 1869 a Santa Maria de Palautodera (Vallès Oriental), essent el cinquè fill del matrimoni format per Josep Abril i Maria Argemí, pares d’un total de deu fills. Treballa de sabater a Granollers i Mataró. Contrau matrimoni amb Josepa Catarineu i Tàpias, amb qui té tres fills. Després de la mort d’aquesta, el juny de 1910, es casa en segones núpcies amb Neus Sànchez i Rodríguez, amb qui tindrà dos fills més.

S’afilia al Partit Federalista Republicà de Pi i Margall. L’any 1893 és escollit president del Comité Republicano Democrático Federalista Radical de Mataró.

És regidor de l’Ajuntament de Mataró durant la restauració borbònica, en concret, els anys 1899, 1901-1902, 1904-1906, 1909-1911, 1913, 1920, 1922 i 1925.

És un dels fundadors d’ERC a la capital del Maresme. Avui, la seu d’ERC de Mataró porta el seu nom.

Escriu les monografies Colección de diálogos i La Revolución de Julio de 1909 en Mataró sobre la Setmana Tràgica. També participa en diversos periòdics mataronins, sobretot a El Nuevo Ideal.

Va ésser el primer alcalde de Mataró de la segona república (1931-1939). Ell mateix va ser qui la va proclamar a la capital del Maresme. El seu mandat va ésser molt inestable políticament. Conseller-regidor de l’Ajuntament de Mataró el 1934.

Empresonat pels Fets d’Octubre de 1934.

Com a conseller-regidor de l’Ajuntament de Mataró per ERC, a partir del 20 de juliol de 1936 fou membre del Comitè de Salut Pública o Comitè Local Antifeixista.

Va ésser alcalde accidental en algun moment de l’inici de la Guerra Civil, substituint Salvador Cruxent, que emmalaltia sovint.

Va exercir de comissari municipal de Dosrius fins als darrers mesos de l’any 1938.

Creient que no hi hauria cap represàlia, va decidir no exiliar-se, però el 2 de febrer de 1939 fou empresonat a Mataró i, poc més tard, el 27 de febrer, a la presó Model de Barcelona. Condemnat a mort en consell de guerra el 7 de març de 1939, fou afusellat al Camp de la Bota el 16 de març de 1939, a l’edat de 70 anys.”

Rafael Estrany explica en el seu dietari sobre la guerra civil va Mataró que Josep Abril va ser una de les persones, juntament amb els altres alcaldes Cruxent i Molist –i del Comitè revolucionari, en Peiró-, i també els tres consellers de cultura que hi hagueren durant aquell període (Albert Puig, Mora i Rabat), que van ajudar i van donar tota classe de facilitats i atencions per poder salvar, classificar i catalogar el patrimoni artístico-cultural i objectes de culte de la ciutat.

Josep Abril va ser víctima de la intolerància franquista després de la Guerra Civil, i junt amb Joan Peiró i Belis són les dues víctimes de més relleu i significació política i social a la ciutat de Mataró.

Enguany farà setanta-dos anys del seu afusellament i ERC-Mataró demana a l’alcalde de Mataró que s’iniciïn els procediments per incloure l’alcalde Abril a la galeria de mataronins il·lustres.

Alguns enllaços d’interès:

1. Josep Abril i Argemí, una aproximació al federalisme republicà.

2. 'Josep Abril i Argemí, primer alcalde republicà', article de Josep Xaubet, publicat a Independència, el butlletí d'ERCMataró (novembre de 1998) 

3. Article de Jordi Surinyach, a Vilaweb (2004)

4. La Comissió de Joan Peiró s'adhereix a l'acte d'homenatge a Josep Abril i Argemí (2002)

5. Joan Giménez reivindica Josep Abril com l'apaivagador de la Setmana Tràgica (2009)

6. ERC-Mataró demana que es procedeixi a incloure l'Alcalde Abril a la Galeria de Mataronins Il·lustres.