divendres, 17 de setembre de 2010

Exposició dedicada a Antoni Sors i Ferrer (Sant Vicenç de Montalt, 1949 – Lhotse Shar, 1987)

L’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, en motiu del 25è aniversari de la primera ascensió catalana a l’Everest, ha organitzat una exposició dedicada a Antoni Sors. Ell, juntament amb Òscar Cadiach i Carles Vallès, va trepitjar el sostre del món el 1985, quan encara no hi havia internet i es comunicaven a través de telegrames tramesos mitjançant el Morse.
Sabia de l’acte d’homenatge que s’havia fet el 28 d’agost a la sala gran de Can Costa i Font, de Taradell, per l’amiga Mercè Marfany –companya aleshores d’Antoni Sors. Pocs polítics, molta gent, i una magnífica presentación feta pel periodista Albert Om, que el 1985 havia narrat per Ràdio Taradell els moments més intensos de l’expedició.
L’Agrupe, però, ha volgut recordar aquella gesta amb una exposició no tant dedicada a l’Everest, sinó a tot aquell seguit de muntanyes i sortides que en Toni Sors va fer al llarg de la seva vida muntanyenca. Companys i amics s’aplegaven al voltant de les fotografíes, algunes reconeixent-se molt més joves, altres recordant els qui ja no hi eren.
Broad-Peak, terres andines, els Alps, la Pica d’Estats, l’Everest, Lhotse Shar…, apareixen majestuoses a les parets de l’exposició.
En Toni, com a cap de l’expedició de Broad-Peak (8.47m), l’any 1981, s’encarregà de comunicar la mort de l’excursionista mataroní Enric Pujol, a la seva família, ignorant que uns anys més tard, al Lhotse Shar –i després d’haver trepitjat l’Everest–, serien uns altres els qui comunicarien la mateixa dissort a la seva. L’Allau també ocasionà la mort dels alpinistes mataronins Sergi Escalera, Francisco Porras i Antonio Quiñones.
Carles Vallès, el president de l’Agrupació i Joan Antoni Baron, alcalde de la ciutat, van fer unes breus paraules, però jo em fixava en aquella dona menuda que tenien al seu costat i a qui ningú havia esmentat. La Trini, de 95 anys, mare d’en Toni Sors, se’ls escolta a peu dret, sense gaire expressions a la cara. Després, tinc ocasió de parlar-hi. M’explica que una setmana després d’haver mort en Toni, va rebre una carta del Nepal. Era d’ell i li deia que aviat tornaria a ser a casa. Plora. Em diu de memòria els versos que li van posar al recordatori: “El meu fill escrivia molt, i molt bé”, em diu.
Abans de cloure l’acte, la Mercè Marfany surt al davant i es col·loca entre la mare d’en Toni i els qui han presentat l’acte. Des de Taradell que ha remogut records, i armaris. El banderí que en Toni portava quan va fer l’Everest, brodat, amb l’escut de la ciutat i amb el nom de l’Agrupe, vol regalar-lo a l’entitat.
Aquestes també són les coses que cal tenir en compte dels homenatges. Els sentiments, les emocions, el dolor, massa vegades oblidats pels absurds protocols i presses. Una encaixada o una abraçada donada a temps no arregla res, però reconforta. I veure com els seus amics i companys han volgut ser-hi.
A l’entrada, el gegant de l’Antoni Sors de Sant Vicenç de Montalt ha donat la benvinguda a tots els assistents, i en Ton Ricart. En Lluís Gómez i la Mercè Macià somriuen.

Voleu saber una cosa curiosa? El celler Laietà, de Sant Cebrià de Vallalta –familiars del metge de l’expedició de l’Everest, Ton Ricart–, ha fet una partida de 8.848 ampolles en commemoració de la primera ascensió catalana a l’Everest. Cada ampolla va numerada. Podem trobar el vi commemoratiu de l'Everest al celler de Can Montserrat, que n'han demanat l’exclusiva per Mataró. Per a qualsevol consulta, podeu adreçar-vos a cellerlaieta@coac.net. A veure qui compra la darrera i fa cim. Bona iniciativa!
Us deixo aquí algunes fotografies de l'acte.

L'alcalde Joan Antoni Baron inaugurant l'exposició
Carles Vallès, el president de l'Agrupe, i la mare d'en Toni Sors, i germana


La Trini, amb una foto del seu fill Toni al darrera
El banderí que la Mercè Marfany dóna a l'Agrupe, i la mare d'en Toni Sors
Detall del banderí
El gegant d'Antoni Sors, de Sant Vicenç de Montalt