Amb A, d’Alzheimer (Mataró, 26 de setembre)

Albada. Amenaça pluja, el cel, però no. Alarona camina per l’Alzheimer. Agrícoles terres, les de les Cinc Sènies. Arcades d’un pont antic. Abancalen un tros amb tractor. Autopista per sobre. Acanalats camins, caminois i torrents. Arrenglerats, on el pas és d’un en un. Arbres autòctons. Alzines. Abrigalls fora. Absorts en el pas lleuger. Aroma de mata, de fonoll i de terra humida. Albirem l’ermita de Sant Miquel, on hi ha l’aplec. Avituallament, aigua i aliment. Amistat i afecte, molt d’afecte. Acceptar que la malaltia fa camí, com ara nosaltres. Ací, una penca; allà, un cactus i moltes figues de moro. Aclaparada per la gernació: som 3.100! Acomplim un desig: ser molts! A l'ermita de Sant Martí, uns segueixen, i els altres enfilen la baixada. Avis, àvies, adults, joves i mainada. Acorralats, com qui la pateix. Actius i actituds positives. Anònims que administren el seu temps, per ajudar els altres. Alegria. Aigua. Allà, falgueres i olivardes. Als cims dels turons, Mataró es divisa tota. Amabilitat. Amoixo el gos que em passa pel costat (aquest sí que fa quilòmetres!) Avall, que fa baixada. Articulacions despertes. Ànims! Apostem per ser solidaris. ‘Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal’, canta Llach. Asfalt. Associacions i entitats. Aturats al parc, augmenta la gent. Aviat arribarem, ja baixem la Riera. Apa, fins a la propera. Tot és poc per ajudar els malalts d’Alzheimer!