Avui, homenatge a Vicent Andrés Estellés, he trobat escaient reproduir aquests seu poema dedicat a Celdoni Fonoll, bon amic, però també un poeta i rapsoda que encara no ha rebut l'admiració que mereix.
A Celdoni Fonoll
era diumenge i a boqueta nit vares arribar
venies de les terres d’Alacant
parlaves de vi de festa de tot un poble
que celebrava com al voltant d’un garrofer
la seva veu retrobada com una llosa
emic oh clar amic venies de més amunt
duies la pols de la marxa de la llibertat
duies el cansament del manament august
però havies de seguir encara de caminar moltíssim
tenies les ungles negres d’escarbotar la terra
et recorde moltíssim et recorde entre les flames
d’aquest moment únic mai no podràs descansar
com no descansen els rius les terres
duràs la teva veu al llit del malalt
el miraràs aixecar-se del llit
reparteixes els mots entre la boca del poble
com repartiries les lloses de les Homilies d’Organyà
beus vi després i raones amb tot déu
et lleves matiner i continues el camí
que és el teu però que és el de tothom
oh amic de la veu potent de la barba fosca
hem d’anar un jorn a la cova negra de Xàtiva
a la cova del Parpalló i amb lenta mà
s’escolarà la terra entre els teus dits
i besaràs els murs
t’espere al Perelló la mar canta
però seguesc aplicat a uns mots
es farà de nit i s’encendrà la mar
vine al Perelló Isabel i jo t’esperem
esperem la teva veu la teva confiança la llibertat.
V. A. Estellés (1977)
2 comentaris:
A boqueta nit és una expressió tan maca per expressar l'inici de la nit...
Neus, haurem de fer un descans d'homenatges o cremarem els blogs, les neurones i la xarxa!
Ben triat, també, aquest poema.
Gràcies per ajudar a descobrir noves mirades de Vicent Andrés Estellés.
Salut, bons aliments i bona taula i llarga vida a la Diada d’Estellés!
Publica un comentari a l'entrada