dijous, 22 d’abril del 2021

Recuperant notes disperses

Vosaltres també teniu oblidat el vostre blog? Jo fa anys que no hi entro. De fet, avui no sabia ni com fer-ho, però, mira, d'entre els molts papers que aquest dies intento ordenar m'he topat amb un escrit que m'ha portat directe a en Manuel Cuyàs, a qui tant enyorem, i em ve de gust compartir-lo. Ell sempre m'animava a escriure, em deia que veia les coses des d'una posició que d'altres no ho feien i que era interessant deixar-ne constància. 
Al seu moment, en @DonAire em va dir que 25 anys al Parlament ve valien un llibre; l'Assumpta Montellà, que explicava amb lletra menuda l'evolució del nostre temps,  i en Manuel Cuyàs m'animava a escriure-ho. Potser sí que algun dia els faré cas...



 

"Notes del 16.1.2014

Ahir vaig decidir escriure cada dia alguna cosa. El moment s’ho val. Darrerament, massa dies amb moments únics dels quals no n’he anotat res, i cal prendre consciència que trobar-te al lloc oportú i en el moment oportú, no té preu.

No sé com s’ho fa el Teatre Monumental: la Carme Forcadell va venir i omplir l’endemà de saber la data de la consulta; ahir l’Oriol Junqueras va venir a Mataró, just el dia abans de fer el debat de la consulta. Ambdós dies, ple fins a la bandera. 800 persones.

Hi trobo Manuel Cuyàs. Li pregunto si demà vindrà al Parlament i em diu que no, que presenta el seu darrer llibre al Gremi de Llibreters. Es titula El nét del pirata i me’n fa cinc cèntims. L’ha escrit des del cor i és just el que ell volia escriure. 

Curiós. Hi ha regidors que vénen a l’acte, piulen i se’n van. I hi ha exregidors (fins ara desapareguts de qualsevol vida cultural i social de la ciutat) que comencen a remenar la cua de seguida que ensumen noves eleccions."