El passat 4 d’octubre, una bona colla d’amics i lectors de la Bel Olid vam arribar-nos a la llibreria
Documenta. S’hi presentava La mala
reputació (Editorial Proa).
La Bel va encetar la trobada dient que havia anat a escoltar l’Angela
Volpini: ‘Per ser feliç, t’has d’escoltar, saber què vols i fer-ho’. I això és
el que havia fet: reunir una bona colla d’amics el dia del seu aniversari,
regalar-se (o regalar-nos) un llibre i prendre una copa de cava per
celebrar-ho. I agraeix a la Mercè Ibarz la lectura del text i els seus molts
comentaris.
A La mala reputació (XIV Premi
Roc Boronat de l’ONCE Catalunya), Bel
Olid explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe
amb precisió. Bel Olid evoca un món personal, on el més delicat i el més
terrible de la condició humana esdevenen dues cares de la mateixa moneda.
Josep Lluch, editor de Proa i Pòrtic, diu que el
Premi Roc Boronat és per la delicadesa especial de la Bel Olid en el tracte de
la crueltat. No hi sobra cap paraula, diu, i remarca l’habilitat, la
sensibilitat i la capacitat de l’autora per detectar els conflictes i les
petites esquerdes de la vida.
I l’Àngels Jubany, professora de
literatura de l’IES Satorras de Mataró, ens diu que la Bel no només era aquella
alumna que excel·lia mentre ella explicava Salvador Espriu i Mercè Rodoreda,
sinó que també era una d’aquelles alumnes de les quals rebies més que no pas
els dones. Quan el que habitualment sentim dels alumnes és que volen aprovar,
passar l’examen i prou, sentir l’expressió ‘La Bel volia fer amistat’
recomforta: volia aprendre, preguntava incansablement.
I un cop passada la implicació personal, l’Àngels ens regala una magnífica
anàlisi literària d’aquests contes que tenen en comú la violència, la banda més
fosca de les persones. I ens parla dels noms tan literaris de les
protagonistes: la Mila, l’Aurora...; dels dos fils conductors de l’obra, la
violència i el sexe; del sensualisme de l’obra, del seu cromatisme –‘Si em
fessin dir de quin color és el llibre diria que vermell!’ –, i també de
la seva musicalitat. El llenguatge a La
mala reputació és cru, però a voltes també molt tendre.
I arriba el moment de la cirereta del pastís. La cantant Lídia Pujol ens lliura a tots un full amb la traducció al
català de la cançó La mauvaise réputation, de George Brassens. Us deixo aquí un fragment de la seva
interpretació.
 |
| Josep Lluch, Bel Olid i Àngels Jubany |
 |
| Bel Olid i Àngels Jubany |
I més coses:
- a semblança del que @llegimipiulem va fer amb el seu anterior llibre Una terra solitària, la Bel ens facilita
la banda sonora de La mala
reputació.
- podeu llegir la seva contracrònica aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada