diumenge, 30 de setembre del 2012

Calders musicat: Cançons de la veritat oculta (Granollers, 28 de setembre)



Calders m’ha fet conèixer la Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers. M’hi han portat els seus seus contes transformats en cançons, magníficament interpretats per Judit Neddermann, a la Sala NAUB1.
El primer amb què topo en entrar a la Fàbrica de les Arts és amb La Troca, l’espai destinat a la cultura d’arrel i tradicional. El bar em permet fer una queixalada mentre el bestiari i les figures de la ciutat de Granollers m’observen, ben disposats, molt ben col·locats. Modern i vell, innovació i conservació d’alguns trams de les parets antigues de la nau. Primer impacte.
Aquesta antiga fàbrica textil, de 21.000 m2 actualment és un centre adreçat tant a la ciutadania com als sectors artístics i de la comunicació. Pert tant, segueix teixint el futur de la ciutat, amb idees noves, art i tecnologia, amb espais com el Centre Audiovisuals, la Tèrmica, la NAUB1, Arsènic Espai de Creació, tallers d’artistes, la Biblioteca, la Troca, Impremta Municipal, Espai d’Arts, el Centre Tecnològic i Universitari, el Cub (vuit sales insonoritzades, les quals donen suport a les formacions musicals joves), local d’assaig dels castellers i un llarg etcètera. Sense paraules.
Però l’espectacle de Pere Calders ens espera a la NAUB1, de la mà de Bankrrober, amb direcció musical de Genís Bou i la veu de Judit Nedderman –per cert, la Marta de la cançó Bed & Breakfast (Els Amics de les Arts).  I aquests onze contes de Pere Calders s’han transformat en onze cançons escrites per Jaume Pla (Mazoni), Maria Rodés, Pere Agramunt (la Brigada), Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Joan Colomo, Vicky de Clascà (Bikimel), Guillem Caballero (Els Surfing Sirles), Mireia Madroñero (Miss Carrussel), Ramon Faura (Le Petit Ramon), Pau Guillamet (Guillamino) i Jordi Lanuza (Inspira).
Em fa feliç veure que la sala quedarà plena. Pere Calders s’ho mereix, avui que quan toquin les dotze de la nit hauria fet 100 anys. Entre tots li fem aquest regal, un regal imaginari, a l’estil dels seus contes. Mentre observo la pantalla que ens mostrarà les pel.lícules domèstiques de Pere Calders, que il·lustren a la perfecció les lletres de les cançons, m’adono que sona Helena, deseganya’t, de Pau Riba, i penso: ‘Carai, aquests de la NAUB1 saben el que es fan!’. Sempre he dit que Dioptria és un dels millors treballs musicals que tenim.
Set músics a l’escenari i la veu de Judit Neddermann. Bona música, bones lletres i una Judit Nedderman que avisa que és el tercer concert que fan, però que espera que en vinguin molts més. A la cançó La fi, els néts de Pere Calders li porten un pastís d’aniversari. Veure aquestes imatges quan estem a punt de celebrar el seu centenari fa que sigui un moment màgic! A L’hora en punt, la cançó més tranquil·la del concert, la veu de la Neddermann se sent amb claredat, cosa que no passa en algunes altres, on la música mata la veu de la Judit i no s’entén la lletra. Somric quan sento: ‘No em va bé morir, perquè tinc l’agenda plena. Truqueu dimarts de ve’, perquè és molt caldersià. I a Tot esperit (Joan Colomo) destaco el bon joc de veus dels músics.
Res, que aquest espectacle ha de rodar. Un dels millors homenatges que se li pot fer a Pere Calders!