dimecres, 9 de novembre de 2011

#20aniversariMRoig (Montserrat Roig, 1946 - 1991)





Llibres que fa temps que m'acompanyen, des de principis dels anys 80, els de la Montserrat Roig. Denoten el pas del temps, amb les pàgines esgrogueides i frases subratllades. Per una contraportada, m’adono que quan va publicar Ramona, adéu tenia només vint-i-sis anys
He escollit un fragment en què Maurici Serrahima parla de la Montserrat Roig…

17 de desembre de 1972

"Aquest matí he anat a l’escola Garbí, on els d’Edicions 62 m’han demanat que anés a signar exemplars del meu últim llibre. (...) En signaven, amb mi, la Montserrat Roig –Ramona, adéu–, i en Cesc –Arriba Spain– i, per una altra banda, la Guillermina Motta signava discos. (...) No cal dir que n’he dedicat un, ben expressivament, a la Montserrat Roig –filla d’en Tomàs Roig i Llop, a qui conec de fa tants anys– i que em tracta amb un cert respecte i fins amb una mica de timidesa, però alhora amb un aire de confiança, potser vagament admirativa. És alta i prima, i té un rostre interessant, clar de color i una mica infantívol. A despit d’uns somriures moderats però afectuosos i agradables, fa pensar que potser en un altre nivell seria capaç de manifestar-se amb més llibertat –o fins de deixar-se anar una mica, o un tros–, però que, si ho fa, o més ben dit, no s’hi deu deixar anar fins al fons d’ella mateixa, perquè dóna la impressió de ser molt tancada –potser fins una mica distant, sense voler–, i de portar a dintre un pòsit amagat de desencís, o potser, encara més, de tristesa".

Fragment Del passat quan era present, VI (1972-1974), de Maurici Serrahima

Nota: No sé si ha estat casualitat, però justament aquesta setmana he pogut parlar amb Arcadi Fransitorra, cosí de la Montserrat Roig. Després de mesos i mesos, ho he pogut fer justament en la setmana en què recordem el #20aniversariMRoig. El motiu? Manuel Fransitorra i Alenyà, oncle de la Montserrat Roig, va ser durant dos mesos (desembre 1932-febrer 1933) taquígraf segon al Parlament de Catalunya del període republicà... Molt poc temps, sí, però uns mesos ben interessants, segur, perquè era just l'inici d'aquella etapa.

1 comentari:

vpamies ha dit...

Montserrat Roig ha restat com una icona de la joventut. Avui parlàvem a casa a quina edat va morir i mai hagués dit que va ser als 45 anys!

Gràcies per participar en l'homenatge, Neus!