dilluns, 22 d’agost de 2011

Enric Valor, a l'Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca #100anysdeValor

M’assabento per @1entretants i per @vilaweb de l’homenatge catosfèric que es prepara per a commemorar el 100 anys del naixement d’Enric Valor, i veient les narracions que darrerament n’ha fet Vilaweb m’interesso pel personatge. Em sap greu dir-ho, però el desconec força.


Busco referències a la biblioteca personal i m’adono que només tinc un llibre seu: L’ambició d’Aleix, de Gregal Llibres, comprat l’hivern de 1985.
De seguida topo amb Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas (Curial, Barcelona, 1993). Per les cartes, sé que l’estiu de 1950 Joan Fuster ja va regalar a Vicenç Riera el primer volum de Rondalles valencianes, replegades en una contrada alacantina, per Enric Valor i Vives.
Al cap d’uns dies, Vicenç Riera contesta Joan Fuster dient-li: ‘Em dieu que les Rondalles valencianes de Valor i Vives són d’una contrada alacantina. De quina contrada? No conec res d’aquest autor, que darrerament veig citat en les notícies que ens arriben de València. És alacantí, ell? La meva família és de la Marina, d’Altea i de Benidorm, i m’agradaria llegir coses sobre el país; però no sé que se n’hagi escrit res. Si reproduíssim alguna de les rondalles de Valor, es queixaria algú?'
Joan Fuster clarifica, pocs dies després: ‘No hi ha cap inconvenient que reproduïu alguna rondalla del llibre de Valor. (...) Us he de remarcar que les rondalles de Valor –que són de Castalla i Penàguila, pobles de la Serra– estan escrites en un llenguatge popular que, per bé que és del més pur del País Valencià, conté alguns barbarismes i castellanismes (algun puix en comptes de doncs, etc.), que vós mateix podeu subsanar si us enutgen.’
Fuster puntualitza: ‘Valor és un magnífic patriota, de gran eficàcia. Està fent una replega de rondalles per la Serra de Mariola, contrada on se’ conserven moltes i molt saboroses, encara. Ha dictat cursets de llengua al Rat Penat (del qual s’ha separat, naturalment) i enguany potser en donarà un altre si trobem un lloc adient.’
I quan cau a les mans de Vicenç Riera Llorca, a Mèxic, ‘El camí’, un conte d’Enric Valor, escriu a Fuster les següents paraules: ‘El tema no és original; j el coneixia tractat per Gautier, en Avatar, i per Conan Doyle en un conte el títol del qual no recordo; però és força original la manera de tractar-lo i el desenllaç de Valor, que revela una gran traça de contista; si ha conservat la seva afició al gènere i ha tingut lleure per a seguir cultivant la literatura, suposo que avui deu ser un excel·lent contista.’
De la mateixa manera, quan llegeix, el novembre de 1950, les Rondalles de Valor, Vicenç Riera assegura que en el llibre de Valor veu sàviament combinats el sabor popular i la correcció literària. ‘Encara que la comparació potser no sigui escaient, donades les diferències de gènere, m’arrisco a dir que trobo l’estil de Valor més madur i reeixit, que en els treballs que li conec a ‘El camí’ i a ‘La República de les Lletres’. (...) El seu lèxic m’ha dut mots ja oblidats que m’eren familiars en la meva infantesa.’
Doncs res, que cal llegir Enric Valor.

2 comentaris:

vpamies ha dit...

« però és força original la manera de tractar-lo i el desenllaç de Valor, que revela una gran traça de contista; si ha conservat la seva afició al gènere i ha tingut lleure per a seguir cultivant la literatura, suposo que avui deu ser un excel·lent contista». Riera Llorca va fer curt!

I tant, que cal llegir Valor!

1entretants ha dit...

Gràcies per la teua col·laboració en aquest dia dedicat a Enric Valor!!