Autoservei Tarradellas tanca la paradeta

Autoservei Tarradellas (1966). Carrer Barcelona, núm. 24 , Mataró

Enguany, el 23 de juliol marcarà una fita al calendari de la gent que viu al centre de Mataró. A pocs dies de l’inici de les Santes, l’Autoservei Tarradellas, del carrer Barcelona, exemple i mostra del petit comerç de Mataró, tancarà la paradeta.

Des que els habituals en tenim notícia, anar-hi a comprar esdevé una sensació estranya, barreja d’alegria i de tristesa: alegria, perquè no tanquen perquè no tinguin clientela, no tanquen per cap condicionant greu, sinó que tanquen perquè es jubilen; i tristesa, perquè desapareixerà una manera de fer, una complicitat, una calidesa humana, un tracte de botiguer que cada cop trobes més a faltar, i perquè un cop més hi haurà una botiga de petit comerç menys, mentre anem veient com neixen noves botiges impersonals, sense esperit i sense ànima.

Per més que se’ns digui: ‘No, si que tanqui una botiga no té res d’estrany, és normal...’, a mi no me la juguen. Als primers a qui se’ls remou l’estómac amb aquesta mateixa sensació de barreja són l’Esteve, la Concepció, en Sebastià i la Nuri. A ells, abaixar la persiana els comportarà un munt de sentiments i de sensacions, que aquests dies t’expliquen mentre tallen el pernil o et serveixen el formatge.

L’Esteve i en Sebastià Tarradellas van arribar a Mataró el gener de 1955, quan els seus pares (Pere i Mercè) va comprar el Colmado Casals per convertir-lo en Colmado Tarradellas. Venien de Monistrol de Montserrat, marcats per l’ombra sempre fosca i enorme de la muntanya de Montserrat. Allí hi van passar la infantesa, al carrer Pla –que anomenaven així perquè era l’únic carrer pla d’aquell petit poble. D’escola de poble, a l’Escola Pia de Santa Anna, amb un munt de companys. L’Esteve tenia deu anys i en Sebastià, sis.

Ja fa dies que ho van comunicant als clients habituals i ja fa dies que van entomant les reaccions de tothom. Se senten estimats, segur. La gent no només els pregunta: ‘I ara on comprarem les botifarres de can Cruells?’ ‘On trobarem aquest pernil dolç?’, sinó que els fa arribar tota mena de reaccions: mentre a algunes iaies se’ls humitegen els ulls, perquè se senten com desemparades, altres els enumeren tots els records que tenen des que els van veure arribar.

I mentre els habituals que coincidim davant del mostrador de l’embotit i el formatge ens intercanviem mirades com preguntant-nos: ‘I ara, amb qui debatrem de política?’ ‘Qui seguirà regalant Sugus als menuts de Mataró?’ ‘Qui coneixerà com vull el tall de pernil, si prim o gruixut, o el formatge que m’agrada?’ ‘Qui m’explicarà com van els assajos de la Missa de les Santes?’, l’Esteve entre al darrere de la botiga i ens treu una caixa de llauna plena de fotografies, i ens explica tot el que va rescatant del darrere del magatzem. En una d’aquestes, la inauguració de la nova botiga, tal com la coneixem ara, de l’any 1966: Autoservei Tarradellas, i la va beneir mossèn Josep Colomer. 

Jo només fa vint anys que visc al centre, i us ben asseguro que us trobaré a faltar.

Pere Tarradellas i Mercè Clarà

mossèn Colomé inaugurant l'Autoservei Tarradellas (març de 1966)

L'Esteve i la Concepció

En Sebastià i la Nuri