I sembla tan clar que ens equivoquem..., amb els de PxC

Ahir, a l’edifici de la Riera 48, va començar una etapa complicada, complicadíssima. Els qui vam voler ser-hi –per mesures de seguretat, diuen, només vam poder apropar-nos-hi– ho vam poder constatar.

Pocs dies després de saber el resultat de les darreres eleccions municipals, i encara en estat de xoc de saber-nos amb tres regidors de Plataforma per Catalunya, un grup de mataronins i mataronines, volent fer ben visible el desacord amb aquesta situació, van estampar banderoles amb el lema ‘Mataró reacciona. Fora xenòfobs de l’ajuntament!’, perquè qui les volgués les pogués penjar als balcons. I la cadena humana que ahir encerclava l’ajuntament, amb tot de gent vestida de blanc, mostrava novament aquest desacord.

No he llegit encara la premsa d’avui, però és fàcil pensar que parlarà dels crits i amenaces que hi va haver al hall del vestíbul, entre uns i altres; del sant que la regidora Lora va deixar damunt la taula; del to de veu crispat del seu discurs –gens adequat per a una administració democràtica–, prepotent i manipulador; de les amenaces que va deixar anar als periodistes, i del fet que va haver de sortir del consistori escortada pel nou alcalde.

I també és fàcil pensar que allò que hauria de destacar, per l’exercici democràtic que representa, quedarà en un segon pla: que després de trenta-dos anys de la constitució dels nous consistoris, a Mataró hi havia canvi de color polític; que ERC deixa de tenir representació al consistori, i que la CUP manté el regidor.

Cal lluitar contra les mentides, cal lluitar contra la manipulació, cal posicionar-nos contra la xenofòbia, però potser ahir no ho vam fer del tot bé. Mentre ells siguin al centre dels nostres comentaris, la bola es farà més gran. I em fa por pensar si no serem tots nosaltres que el farem créixer. Ells juguen a això, a provocar-nos, i exactament això és el que va fer la nova regidora, quan va treure el cap per saludar-nos amb la mà i fotografiar-nos.

Juguen a la confrontació i nosaltres no ens hi hem de posar bé. Ells s’esperaven el xou d’ahir i jugaven a provocar-lo, i hi jugaran sempre. Si hi caiem, el seu joc prendrà més volada. 
No paga la pena posar en aquest apunt fotografies de la confrontació i de la provocació de la regidora. Només afegeixo les de fora el consistori, les que remarquen el civisme i al convivència, allò que hem estat fins a dia d'avui, i que hem de preservar com sigui.

Em pregunto si el seu discurs no deixarà de tenir sentit si els menystenim, si els ignorem. Què hauria passat si ahir, un cop escollit l’alcalde, tothom hagués marxat? O si –com algú proposava a peu d’escala–, s’hagués fet un passadís per donar-los l’esquena?

És difícil i és complicat, però hi hem de pensar. Ens esperen plens municipals tensos, provocadors i passats de volta. Però hem de ser més intel·ligents que ells, perquè ho som.

Us enllaço el manifest ‘Mataró, una casa per a tots’, de Francesc Amat (investigador), Miguel Guillén (politòleg), Toni Rodon (politòleg), Ramon Radó (periodista), Joan Safont (periodista) i Joan Salicrú (periodista)