El passat dijous 8 d’abril, els usuaris de Twitter vam poder seguir el que passava dins del ple municipal –no em voldria equivocar, però crec que no s’havia fet mai abans–, gràcies a algunes piulades de la periodista i bloguera mataronina Judith Vives.
Acostumats com estem alguns twittaires a seguir els debats de les sessions plenàries del Parlament de Catalunya, gràcies als comentaris d’alguns diputats i diputades força actius a la xarxa que podeu seguir amb el tag #parlament, vaig aplaudir de forma 2.0 (és a dir, fent un tweet) el fet que també pogués seguir el debat municipal de la meva ciutat: “Si els regidors/ores de Mataró twittegessin durant el Ple municipal obririen el debat, com fa el #parlament” i “Com no podria ser d'altra manera, la periodista @judithvips també ens informa. Periodisme obert i al moment”.
Va sorprendre’m, però, la resposta obtinguda al moment per dos regidors de ciutats diferents, però del mateix grup polític: Ramon Bassas i Montserrat Capdevila. Els dos expressaven que ho havien intentat a les seves respectives ciutats, que sempre l’oposició ho havia vist malament i que els criticaven per no estar atents durant el debat. La política 2.0 no és política 2.0 a tot arreu?
Penso que Judith Vives va informar puntualment del que allí passava, sense comentaris personals, i això és periodisme també; periodisme obert i la moment. A més, oferia la possibilitat de retuitejar les seves piulades, i això és obrir encara més la informació a la xarxa.
La cuina del 2.0 vol temps. No estem preparats al canvis, i ara com ara els canvis van massa ràpid. Hi ha qui si llença de cap, i és pioner en moltes iniciatives, i hi ha qui vol que es cuini a foc lent, perquè en desconfia, perquè no l’acaba d’entendre. Amb el temps, però, penso que tothom acabarà entrant-hi.
Amb tot, un debat municipal al twitter sempre seria més ric amb piulades dels seus regidors i regidores, perquè donaria la possibilitat als seus conciutadans de respondre’ls, comentar-los o retuitejar la seva piulada.
Felicito, doncs, Judith Vives, per fer-nos partíceps del que passava dins la sala de plens de l’Ajuntament de Mataró. Si #política2.0 és una nova manera de fer política, el que ella va fer va ser una nova manera de fer periodisme, tal com feia quatre dies havia fet Valentí Sanjuan, director del programa Vist i no vist, de Catalunya Ràdio. I agraeixo les piulades dels regidors Alicia Romero i Ramon Bassas.
Ara caldria que els altres regidors que són al Twitter també s’hi afegissin en el proper ple. Ah, i no només a la meva ciutat.
2 comentaris:
Neus, jo també el vaig seguir, tot i que veig que encara em queda molt per apendre a piular...
Una abraçada.
Penso com tu, tot i les discrepàncies que ha generat aquest fet.
Publica un comentari a l'entrada