Els darrers tres dies vam estar a Marràqueix. La prima tarda vam endinsar-nos fins al bell mig de la Medina, amb tots els encants i desencants de la famosa plaça Jmma el Fna, vam arriscar la vida travessant els carrers que ens portaven de l'hotel al centre, i vam gaudir d'un passeig matinal pels carrerons on hi ha els diferents souks, els barris artesans.
Vam fer una sortida cap a la vall d'Ourika, situada al sud-est de Marràqueix, una vall plena de petits poblets, força artesans, situats al costat d'un riu, el darrer poble dels quals és Setti Fatma, des d'on pots començar el camí que et porta a la primera de les cascades d'aigua, que es converteix en una lloc de peregrinació i de diversió. Tot i que n'hi ha set de força grans, nosaltres amb la caminada que vam haver de fer fins a la primera, ja en vam tenir prou.
Allà tothom hi puja de totes maneres, amb nadons al cap, al coll, gens preparats per caminar, gent gran... Sort en tens de les mans que et van ajudant a pujar i dels que s'esperen quan baixes. No havíem vist res semblant!
Mentre refèiem el camí de tornada a Marràqueix, vaig rebre un SMS d'en Domènec, on em deia que li sonava que jo havia de ser al Marroc per aquells dies i m'anunciava que ell arribava a Marràqueix a les vuit del vespre. Es veu que tenia intenció de fer el Toubkal (4.167 metres).
Vam quedar a la plaça de Jmaa El Fna, davant del Cafè de França, a les nou del vespre, i vam sopar plegats.
Vam fer una sortida cap a la vall d'Ourika, situada al sud-est de Marràqueix, una vall plena de petits poblets, força artesans, situats al costat d'un riu, el darrer poble dels quals és Setti Fatma, des d'on pots començar el camí que et porta a la primera de les cascades d'aigua, que es converteix en una lloc de peregrinació i de diversió. Tot i que n'hi ha set de força grans, nosaltres amb la caminada que vam haver de fer fins a la primera, ja en vam tenir prou.
Allà tothom hi puja de totes maneres, amb nadons al cap, al coll, gens preparats per caminar, gent gran... Sort en tens de les mans que et van ajudant a pujar i dels que s'esperen quan baixes. No havíem vist res semblant!
Mentre refèiem el camí de tornada a Marràqueix, vaig rebre un SMS d'en Domènec, on em deia que li sonava que jo havia de ser al Marroc per aquells dies i m'anunciava que ell arribava a Marràqueix a les vuit del vespre. Es veu que tenia intenció de fer el Toubkal (4.167 metres).
Vam quedar a la plaça de Jmaa El Fna, davant del Cafè de França, a les nou del vespre, i vam sopar plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada