dijous, 4 de setembre de 2008

Marroc (VI)


La kasba Aït Benhaddou és preciosa. Mentre esmorzàvem a l'hotel, la vèiem a l'altra banda del riu, tota esplèndida. La Unesco l'ha declarada patrimoni de la humanitat i n'està refent les parts mes malmeses.
A la seva banda dreta vèiem una part que no s'adequava gens a tota la resta i ens explicaren que eren els nous escenaris que havien anat preparant per poder-hi rodar, d'aquí a pocs dies, The prince of Persia.
Actualment, a Aït Benhaddou encara hi viuen quaranta-tres famílies.
A primera hora de la tarda vam pujar fins a la part més alta de la kasba, recorrent els carrers estrets i passant just per davant de totes aquelles parades i paradetes que, estratègicament, tenen muntades perquè t'aturis, tant si vols com si no.
A la nit, per més que ens hi esforcéssim, no hi havia manera de veure la silueta de la kasba. Res, tot era a les fosques, com si dins la kasba el món sencer s'hagués aturat. Només sentíem, de fons, alguna cançó; semblava que algú tenia quelcom a celebrar, com nosaltres.
Aquí vam tornar a coincidir amb les famílies de Granollers i de Sant Andreu, i vam poder celebrar tots junts l'aniversari d'en Jaume.

Com a curiositat, la porta d'accés d'aquesta kasba és la que en Michael Douglas travessava amb una avioneta a la pel·lícula The jewel of the Nile.