Hi ha coses que es fan ben fetes
d’entrada, fins i tot quan la primera convocatòria és una prova pilot entre
pocs, uns quants escollits. Estic parlant de ‘Vetlla, tastets de cultura’, la trobada
literària i artística que té lloc en els paratges que volten la Canova, una
casa de colònies situada entre Olot i Santa Pau.
El setembre del 2012, Meius Ferrés, Àngela Grau i Rosamaria
Guitart confiaven a Jordi Llavina l’estrena d’aquestes trobades, amb el
seu llibre Vetlla. Ara, només fa uns dies
que sé de la creació de l’associació cultural olotina Litterae, associació que pretén promoure la literatura i
el diàleg de les arts a Olot. De fet, va ser en la Vetlla de l’any passat, la
del 2013, dedicada a Salvador Espriu –amb en Jordi Llavina, l’Agustí Pons i la
Montserrat Carulla–, quan es va veure les ganes de consolidar aquests tastets.
Me n’adono que entre tants actes de
l’Any Espriu i la no-cobertura a la Canova, vam fer entre tots quatre piulades amb
#vetllaEspriu, i que les notes que vaig prendre van quedar guardades a l’agenda,
de paper –sí, jo encara en faig servir–, de l’any passat. Les rellegeixo i en recupero
quatre ratlles, abans no arribi la Vetlla d’enguany.
«Creieu-me
si us dic que aquestes tres dones saben muntar un acte precís, dolç i molt
cuidat. Un privilegi escoltar poesia una tarda de setembre, acompanyada per les
peces de música interpretades per
Xavier Batlle, Xavier Pallàs i Laia Canal mentre camines damunt l’herba,
encara verda, tot gaudint de l’obra gràfica d’Ignasi Esteve, d’un blau de mar.
No
sé què em costa més, si descriure què vaig sentir quan la Montserrat Carulla
recitava ‘He mirat aquesta terra’ o ‘Cançó del pas de la tarda’ o la conversa
que vam poder mantenir al final, tot prenent una mica de coca i una copa de
xampany. Té més de vuitanta anys, però és una dona ferma, vital, esperançada
amb el país i compromesa amb la cultura.
Tres
espais diferents per anar parlant d’Espriu, de la seva obra i de la biografia del
poeta feta per Agustí Pons. Però també parlem de Maria Aurèlia Capmany, Ricard
Salvat, Raimon i, evidentment, el seu bon amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Canviem
d’espai: ‘El meu poble i jo’, ‘La Trinquis’, ‘Inici del càntic en el temple’ i
comencen a sortir els xals per resguardar-nos de la humitat de la
tarda a Olot. I Agustí Pons ens parla d’una òpera de Verdi: “La primera
història d’Esther és l’escena següent de Nabucco.”
I ara, via Twitter, Litterae ens avisa amb temps: cal
reservar el 20 de setembre, perquè la propera Vetlla anirà dedicada a Joan
Vinyoli i hi participarà en Xavier Graset. Prenc un retolador vermell, marco
l’agenda de paper –sí, jo en cara la faig servir–, i també ho marco al
calendari de l’smartphone.
1 comentari:
Moltes gràcies, Neus, per les teves paraules, que ens encoratgen a continuar. T'esperem a la Garrotxa.
Publica un comentari a l'entrada