Calders musicat: Cançons de la veritat oculta (Granollers, 28 de setembre)

Calders m’ha fet conèixer la Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers. M’hi han portat els seus seus contes transformats en cançons, magníficament interpretats per Judit Neddermann, a la Sala NAUB1.

El primer amb què topo en entrar a la Fàbrica de les Arts és amb La Troca, l’espai destinat a la cultura d’arrel i tradicional. El bar em permet fer una queixalada mentre el bestiari i les figures de la ciutat de Granollers m’observen, ben disposats, molt ben col·locats. Modern i vell, innovació i conservació d’alguns trams de les parets antigues de la nau. Primer impacte.

Aquesta antiga fàbrica textil, de 21.000 m2 actualment és un centre adreçat tant a la ciutadania com als sectors artístics i de la comunicació. Pert tant, segueix teixint el futur de la ciutat, amb idees noves, art i tecnologia, amb espais com el Centre Audiovisuals, la Tèrmica, la NAUB1, Arsènic Espai de Creació, tallers d’artistes, la Biblioteca, la Troca, Impremta Municipal, Espai d’Arts, el Centre Tecnològic i Universitari, el Cub (vuit sales insonoritzades, les quals donen suport a les formacions musicals joves), local d’assaig dels castellers i un llarg etcètera. Sense paraules.

Però l’espectacle de Pere Calders ens espera a la NAUB1, de la mà de Bankrrober, amb direcció musical de Genís Bou i la veu de Judit Nedderman –per cert, la Marta de la cançó Bed & Breakfast (Els Amics de les Arts).  I aquests onze contes de Pere Calders s’han transformat en onze cançons escrites per Jaume Pla (Mazoni), Maria Rodés, Pere Agramunt (la Brigada), Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Joan Colomo, Vicky de Clascà (Bikimel), Guillem Caballero (Els Surfing Sirles), Mireia Madroñero (Miss Carrussel), Ramon Faura (Le Petit Ramon), Pau Guillamet (Guillamino) i Jordi Lanuza (Inspira).

Em fa feliç veure que la sala quedarà plena. Pere Calders s’ho mereix, avui que quan toquin les dotze de la nit hauria fet 100 anys. Entre tots li fem aquest regal, un regal imaginari, a l’estil dels seus contes. Mentre observo la pantalla que ens mostrarà les pel.lícules domèstiques de Pere Calders, que il·lustren a la perfecció les lletres de les cançons, m’adono que sona Helena, deseganya’t, de Pau Riba, i penso: ‘Carai, aquests de la NAUB1 saben el que es fan!’. Sempre he dit que Dioptria és un dels millors treballs musicals que tenim.

Set músics a l’escenari i la veu de Judit Neddermann. Bona música, bones lletres i una Judit Nedderman que avisa que és el tercer concert que fan, però que espera que en vinguin molts més. A la cançó La fi, els néts de Pere Calders li porten un pastís d’aniversari. Veure aquestes imatges quan estem a punt de celebrar el seu centenari fa que sigui un moment màgic! A L’hora en punt, la cançó més tranquil·la del concert, la veu de la Neddermann se sent amb claredat, cosa que no passa en algunes altres, on la música mata la veu de la Judit i no s’entén la lletra. Somric quan sento: ‘No em va bé morir, perquè tinc l’agenda plena. Truqueu dimarts de ve’, perquè és molt caldersià. I a Tot esperit (Joan Colomo) destaco el bon joc de veus dels músics.

Res, que aquest espectacle ha de rodar. Un dels millors homenatges que se li pot fer a Pere Calders!

 

Tastet literari de ‘Vetlla’ en plena natura (Olot, 22 de setembre)

La Canova és una casa de colònies situada entre Olot i Santa Pau, però ahir a l’era no hi havia pas un grup de mainada, sinó uns quants escollits amb ganes d’assaborir el seu primer “tastet de cultura”, organitzat per tres dones amb empenta: Meius Ferrés, Àngela Grau i Rosamaria Guitart. Jordi Llavina en va ser l’amfitrió, amb el seu llibre Vetlla.

El marc més habitual d’un tastet literari és una llibreria o biblioteca, però afirmo que només el trajecte fins arribar a La Canova, just després del trencant de la carretera que va d’Olot a Santa Pau, ja era com el pròleg d’un llibre, un anar-hi entrant, un anar passant fulls. Arbres a banda i banda d’un camí estret de sorra, i un prat que acull els cotxes d’aquests que ens sabem privilegiats. A partir d’aquí, tot és una sorpresa.

Vetlla té tres parts i tres van ser els indrets on vam poder escoltar la veu de Jordi Llavina llegint-nos alguns fragments, i tres van ser els músics que l’acompanyaren: Xavier Pallàs i Laia Canals, ambdós al violí, i Xavier Batlle, a la guitarra. Ignasi Esteve va pintar les obres que feien d’atrezzo en els tres espais, i de les postals –realitzades per a l’ocasió– que trobàvem incrustades en les bales de palla d’aquell escenari natural.

Bernat Puigtobella va escriure sobre Vetlla: “És un volum deliciós: pesa 125 grams, fa 1.302 versos i és el número 150 de la col·lecció de poesia de l’Editorial 3 i 4” Potser sí que pesa només 125 grams, però un llibre que parli de la importància de la poesia i la literatura per aprendre les coses és dens. El gruix de tota una vida pesa.

Si en el llibre pren importància la dedicatòria: ‘Jo no hi seré, i tu em vetllaràs’, podem dir que al prat de La Canova ahir en Jordi Llavina hi era, i nosaltres el vetllàvem. Un instant poètic? Escoltar-li la veu, els mots de desamor, mentre a la llunyania se senten els escallots d’unes vaques i la remor d’un tractor que arriba de feinejar, i el fru-fru dels quadres de papers pintats movent-se al ritme del vent. Al fons, quatre cicicles pedalegen ignorant aquest moment idíl·lic.

Tres espais perfectament treballats: el primer, una taula de cafè amb una tassa tombada, a semblança d’uns versos de Vetlla; el segon –sota un arbre centenari–, un excel·lent racó de lectura, amb sofà, llum, ràdio i un munt de llibres apilonats; el tercer, ja a l’era, bales de palla amb postals de colors. Tot molt plàstic.

Entre text i text, Llavina ens parla de ‘La Casa de la Paraula’, de Santa Coloma de Farners, un espai dedicat sobretot a Espriu i Vinyoli, aquest Vinyoli que sempre aprofita per esmentar. I la sorpresa, que una de les peces interpretades al segon espai del recorregut, Les feuilles mortes, era una de les seves peces introductòria del seu programa ‘Fum d’estampa’, a la malaguanyada Catalunya Cultura. La música va estar al nivell de la lectura: excel·lent!

I quan el recorregut s’acaba, ens expliquen perquè ens han aplegat en aquest paratge. Tot plegat neix del somni de la Rosamaria Guitart de fer activitats en aquest seu prat i de les ganes de la Meius Ferrés de presentar Vetlla, que s’havia de fer a la llibreria Dòria, que ara ja ha tancat. Uneixen les dues ganes, els dos somnis, i l’Àngela Grau s’afegeix a l’aventura i ho acaba perfilant.   

Aquest primer recorregut literari acaba a l’era de La Canova amb coca i copa de cava, i una bona conversa. Que no sigui l’últim, i que per molts anys!

Us deixo aquí l’article de Bernat Puigtobella, a Núvol