Mercè Colomer, presidenta d’Òmnium Cultural de Mataró, ha presentat el protagonista de l’acte institucional d’enguany. El darrer Premi Sant Jordi, Xavier Bosch, imposa. Alt i corpulent, té una mirada entre sorneguera i cínica.
Ha començat bé, presentant una visió optimista de la literatura catalana: “som una gran potència, tenim bona salut i estem com mai”. A Catalunya anem pels 100.000 exemplars de Les veus del Pamano, però saber que a Alemanya van pels 800.000, Déu n’hi do! També ha deixat clar que la nostra història és a la literatura catalana, tant l’època medieval, la guerra, postguerra...
Noms com Montserrat Roig, Jaume Fuster, Josep Albanell, Carme Riera, Pep Coll, Ferran Torrent, Jesús Montcada, Joan-Lluís Lluís, Gabriel Janer Manila, Baltasar Porcel, Pere Calders, Sebastià Alzamora, Emili Teixidor, Joan Anton Baulenas, Jaume Cabré, Quim Monzó, Julià de Jòdar...
Com s’hi d’un vi parlés, ha dit que la collita del 2009-2010 és una bona collita: 9 de cada 10 llibres venuts en català, són d’autors catalans.
Xavier Bosch, però, també ha sigut molt clar quan ha dit que l’únic problema que hi ha és la llengua, el llenguatge que s’utilitza, i que en cada bugada hi perdem un llençol. Els escriptors opten massa pel llenguatge planer, entenedor, i el vocabulari es va empobrint.
Se sabrà tot, el seu darrer llibre, parla de la realitat emmanillada, de les relacions de poder i de la manca de llibertat dels periodistes. Ha fet somriure el públic assistent quan ha explicat que justament el dia que anava a portar, en cotxe, el llibre a relligar –per poder-lo presentar a Òmnium–, la ràdio explicava l’entrada dels mossos del Palau de la Música, pel cas Millet, i ell va pensar que potser la seva obra ja havia quedat desfasada i tot.
Amb paraules contundents ha dit: “El periodisme que fem és massa aborregat i cal fer-ho des d’una mirada més pròpia”. “La literatura catalana es troba en un moment magnífic. L’únic problema que té és Catalunya.” Ens cal més autoestima.
A Mataró, Xavier Bosch ha clos les xerrades que ha anat fent des que l’11 de desembre de l’any passat, a Terrassa, el premiessin amb el Sant Jordi 2009.
1 comentari:
Que el periodisme que es fa a Catalunya (premsa de paper, ràdio i televisió) és aborregat es nota cada dia, hora a hora, minut a minut. Però ara s'ha fet palès d'una manera escandalosa amb el tractament de la mort de Samaranch. La quasi totalitat dels mitjans catalans són d'un ultraconservadorisme, d'un servilisme, d'un consignisme d'encefalograma pla, que fan oi al rei porc. Només cal comparar-los amb la premsa europea i nord-americana, que conserva l'esperit crític, la decència deontològica i la salut mental.
No ens mereixem els polítics que tenim, i tampoc els mitjans de comunicació -excepció feta dels digitals- que suportem.
Publica un comentari a l'entrada