Llibres que fa temps que m'acompanyen, des de principis dels
anys 80, els de la Montserrat Roig. Denoten el pas del temps, amb les pàgines
esgrogueides i frases subratllades. Per una contraportada, m’adono que quan va publicar
Ramona, adéu tenia només vint-i-sis
anys
He escollit un fragment en què Maurici Serrahima parla de la
Montserrat Roig…
"Aquest matí he anat a l’escola Garbí, on els d’Edicions 62 m’han demanat
que anés a signar exemplars del meu últim llibre. (...) En signaven, amb mi, la
Montserrat Roig –Ramona, adéu–, i en Cesc –Arriba Spain– i, per una altra
banda, la Guillermina Motta signava discos. (...) No cal dir que n’he dedicat
un, ben expressivament, a la Montserrat Roig –filla d’en Tomàs Roig i Llop, a
qui conec de fa tants anys– i que em tracta amb un cert respecte i fins amb una
mica de timidesa, però alhora amb un aire de confiança, potser vagament
admirativa. És alta i prima, i té un rostre interessant, clar de color i una
mica infantívol. A despit d’uns somriures moderats però afectuosos i
agradables, fa pensar que potser en un altre nivell seria capaç de
manifestar-se amb més llibertat –o fins de deixar-se anar una mica, o un tros–,
però que, si ho fa, o més ben dit, no s’hi deu deixar anar fins al fons d’ella
mateixa, perquè dóna la impressió de ser molt tancada –potser fins una mica
distant, sense voler–, i de portar a dintre un pòsit amagat de desencís, o
potser, encara més, de tristesa".
Fragment Del passat quan era present,
VI (1972-1974), de Maurici Serrahima
Nota: No sé si ha estat casualitat, però justament aquesta setmana he pogut parlar amb Arcadi Fransitorra, cosí de la
Montserrat Roig. Després de mesos i mesos, ho he pogut fer justament en la setmana en què recordem el #20aniversariMRoig. El motiu?
Manuel Fransitorra i Alenyà, oncle de la Montserrat Roig, va ser durant dos mesos (desembre 1932-febrer 1933) taquígraf segon al Parlament de Catalunya del període republicà... Molt poc temps, sí, però uns mesos ben interessants, segur, perquè era just l'inici d'aquella etapa.
Montserrat Roig ha restat com una icona de la joventut. Avui parlàvem a casa a quina edat va morir i mai hagués dit que va ser als 45 anys!
ResponEliminaGràcies per participar en l'homenatge, Neus!