Ahir va ser un dia especial.
Tot i la pluja, vaig pujar al campanar d’Argentona per les escales estretes de cargol que havien pujat durant anys els meus avantpassats.
M’havien parlat de l’existència d’una pedra a dalt del campanar on hi havia gravat el cognom “Pinart”.
Encara avui hi ha gent d’Argentona que recorda en Pere Pinart i Font, campaner d’Argentona, però és que aquest va ser el darrer de quatre generacions de campaners. El seu germà Josep –el meu besavi– va ser-ho de la basílica de Santa Maria, de Mataró, quan mossèn Samsó va ser-ne rector.
Deixeu que em reservi moltes més coses que ara mateix podria començar a explicar, però que me les guardo per a un treball que estic fent.
Només una mostra de la pujada al campanar, on veiem el primer any d’un campaner Pinart, 1768, i la data de 1941, que és quan es va reconstruir part de l'església, de la rectoria i del casal parroquial (sembla que aquesta darrera data la va escriure en Julià Pinart).
Tot i la pluja, vaig pujar al campanar d’Argentona per les escales estretes de cargol que havien pujat durant anys els meus avantpassats.
M’havien parlat de l’existència d’una pedra a dalt del campanar on hi havia gravat el cognom “Pinart”.
Encara avui hi ha gent d’Argentona que recorda en Pere Pinart i Font, campaner d’Argentona, però és que aquest va ser el darrer de quatre generacions de campaners. El seu germà Josep –el meu besavi– va ser-ho de la basílica de Santa Maria, de Mataró, quan mossèn Samsó va ser-ne rector.
Deixeu que em reservi moltes més coses que ara mateix podria començar a explicar, però que me les guardo per a un treball que estic fent.
Només una mostra de la pujada al campanar, on veiem el primer any d’un campaner Pinart, 1768, i la data de 1941, que és quan es va reconstruir part de l'església, de la rectoria i del casal parroquial (sembla que aquesta darrera data la va escriure en Julià Pinart).
Impressionant!
En aquest cas... una imatge no val més que 1000 paraules!!!! Em deleixo per poder saber-ne més coses!!!! De totes maneres, amb paraules o sense, aquesta imatge m'ha emocionat profundament!!! No sé com explicar-ho.... un pessigolleig a la sang, els ulls aque se't neguen.....
ResponElimina