dimarts, 27 de maig del 2008

Trobada d'Elnes

Des que Assumpta Montellà, historiadora mataronina, publicà el llibre La maternitat d'Elna (Ara llibres) el 2005, ja hi ha 75 nenes catalanes que han rebut aquest nom en només tres anys.
M’agradaria veure la cara que farà Elisabeth Eidenbenz, la dona que va aconseguir salvar la vida a 597 nens i nenes entre els anys 1939 i 1944, a la maternitat d’Elna, quan el proper 12 de juny, dia en què farà 95 anys, rebi un dels regals més bells que li puguin fer: una fotografia conjunta de totes les Elnes que vagin a la convocatòria del proper 8 de juny, al migdia, a l’Hivernacle del parc de la Ciutadella (fins i tot les que no han nascut!).
D’aquesta convocatòria se n’han fet ressò diversos blogs, ràdios i diaris. Espero que sigui un èxit, com ho va ser el gest d’Elisabeth, humil, valent i en condicions adverses. Com ho ha estat el llibre de l’Assumpta, com ho va ser l’exposició “La Maternitat d’Elna - Bressol de l’exili 1939-1944” i com espero que ho sigui també la pel·lícula que ho explicarà.
Posar el nom d’Elna a una nena també té a veure amb la memòria història, perquè quan pregunti als seus pares perquè es diu com es diu aprendrà què hi ha al darrera. I si ja tenim 75 nenes catalanes que se’n diuen deu ser perquè la història els ha arribat al cor, als pares.
I a data d’avui ja hi ha 48 nenes confirmades.

Felicitats, Elisabeth, i que sigui un èxit la trobada d’Elnes!

Si voleu llegir la carta on una embarassada explica els motius pels quals posarà Elna a la seva filla, aneu al blog de l’Assumpta Montellà (http://sentimentsaflordepell.blogspot.com/)

dilluns, 26 de maig del 2008

Tempus fugit...

Vas caure damunt la terra,
i ho vas fer així, ben silent.

Sens deixar rastre d'angoixa,
vas ser ràpid com el vent.
Juny del 99


I, sembla mentida, jo encara espero trobar-te a l'andana...

diumenge, 25 de maig del 2008

XI Edició Nit de la Solidaritat

Feia massa temps que hi donava voltes i aquest cap de setmana m'he decidit. Enceto un blog, i començar-lo amb la Nit de la Solidaritat, a Mataró, em sembla adequat.
Divendres vaig escoltar atentament Jovan Divjak, director executiu de la Fundació OBRAZOVANJE GRADI BIH (Reconstruïm Bòsnia amb l'Educació). El també autor del llibre Sarajevo mon amour ens va dir que la Fundació intenta millorar la qualitat de l'ensenyament del país perquè els infants i els joves són els que tenen a les seves mans la construcció de la pau.
Després de setmanes de sentir a parlar només de congressos i lluites internes de partits, només és amb actes com aquest que podem tornar a confiar en la política, perquè fa costat a allò que realment és necessari.
I si amb això ja m'havia mig refet, el DVD Els ponts de Mostar va acabar d'arrodonir-ho. Un grup de joves mataronins, ara ja fa deu anys, juntament amb Edin Kapic, mostarià resident a Mataró, van viatjar fins a la capital d'Hercegovina per deixar testimoni de tot allò que calia reconstruir. I més que el Pont Vell de Mostar, destruït durant el conflicte, el que costa més de refer són els ponts culturals i humans.
Deu ser cosa del destí, però darrerament només topo amb reportatges d'en Joan Salicrú i de l'Albert Solé. Bons reportatges, per cert.